Maniobres

Pocs dies abans del 9-N l'exèrcit espa­nyol va enviar avi­ons mili­tars per fer vols rasants sobre Cata­lu­nya. És aquest, el nivell metafòric. Ara, en plena ope­ració post-retro-diàleg i enmig d'una fase en què l'espa­nyo­lisme enyora aque­lla con­su­e­tu­dinària zona de con­fort que només sem­bla tro­bar en la vio­len­tació, l'exèrcit ha comu­ni­cat als ajun­ta­ments de Girona i Celrà que dilluns vinent farà mani­o­bres mili­tars en aquests dos muni­ci­pis. És aquest, el nivell metafòric, que rima amb el llen­guatge ver­ti­cal­ment tan­gen­cial pro­mo­gut per un PP dis­po­sat a “recu­pe­rar las ins­ti­tu­ci­o­nes cata­la­nas”. Déu no juga als daus. Per això no és atzarós ni casual que l'exèrcit hagi triat Celrà per fer aques­tes mani­o­bres. Es tracta d'un muni­cipi gover­nat per la CUP. Un bastió en tota regla, vaja.

Al lli­bre Los ele­men­tos del peri­o­dismo, Bill Kovach i Tom Rosens­tiel expo­sen que a Polònia, durant l'etapa agònica de la dic­ta­dura comu­nista, els ciu­ta­dans van idear un sis­tema de pro­testa pacífic i molt ori­gi­nal: treure el gos a pas­se­jar just a dos quarts de vuit de la tarda, l'hora en què començava l'infor­ma­tiu naci­o­nal de la tele­visió. Era una manera de fer arri­bar un mis­satge clar al govern de Jaru­zelski, que havia implan­tat la llei mar­cial: “No us cre­iem. No us seguim.”

I m'ima­gino el Celrà de dilluns vinent: un for­mi­gueig de gent cau­sal­ment casual, pas­se­jant el gos, fent esport, xer­rant, vibrant amb una ocu­pació de nor­ma­li­tat. Gent que sap fins a quin punt la mani­o­bra de la dig­ni­tat és necessària per refu­sar l'enèsima metàfora d'aquesta amenaça que ja és, en si mateixa, una exe­cució de l'amenaça. Dilluns, sí, vull des­fi­lar pels car­rers de Celrà, igual que cada dilluns, quan vaig a bus­car la meva filla a dansa. Però dilluns, a un pas més deci­sori.