Desitjar bona vesprada ofèn

“M'agra­da­ria dema­nar dis­cul­pes per haver salu­dat en valencià el nos­tre com­pany quan avui era a la regió autònoma de Múrcia, un lap­sus que no pre­te­nia ferir la sen­si­bi­li­tat de ningú.” Així s'aco­mi­a­dava el cap de set­mana pas­sat la pre­sen­ta­dora de La Sexta Noti­cias, que havia comès, valga'm déu, la imprudència de diri­gir-se en català al peri­o­dista que habi­tu­al­ment cobreix la infor­mació del País Valencià, però que s'havia des­plaçat pun­tu­al­ment a Múrcia. Algú devia mani­fes­tar una gran indig­nació per haver sen­tit “bona ves­prada” i la cadena va resol­dre que calia dema­nar perdó imme­di­a­ta­ment.Al gener va pas­sar el mateix amb una altra pre­sen­ta­dora, que va ento­nar el mea culpa a Twit­ter.

No pas­sa­ria d'anècdota si no fos que excu­sar-se per haver par­lat en català no és un fet aïllat. L'any pas­sat el Tele­di­a­rio de TVE eme­tia en català un repor­tatge sobre els Jocs Olímpics de Rio. “Els dema­nem dis­cul­pes, però és que hi havia aquest repor­tatge fet en català i fet en cas­tellà, i ens ha sor­tit en català”, es jus­ti­fi­cava el pre­sen­ta­dor.

“Demano dis­cul­pes per si en algun moment em passo al valencià, però és la meva llen­gua materna. Tinc aquest defecte. Si ho faig, demano perdó”, pre­ve­nia el 2011 en un congrés del PP l'excon­se­llera d'Ense­nya­ment del País Valencià María José Catalá.

La llista de la cata­la­nofòbia i de l'auto­odi és llarga, però és pit­jor el remei que la malal­tia. En lloc de denun­ciar les reac­ci­ons cata­lanòfobes al sol fet de dir “bona ves­prada”, que en con­di­ci­ons nor­mals podrien ser objecte d'anàlisi als matei­xos tele­notícies, la res­posta dona cober­tura a l'anti­ca­ta­la­nisme, s'hi ren­deix, el fa crònic, li dona la raó. Spo­tify es dis­cul­pava l'any pas­sat a una usuària perquè havia hagut de sen­tir a Sara­gossa, ai las, mig minut d'anun­cis en català. L'empresa va con­cloure que eme­tre una falca en llen­gua cata­lana era una “molèstia”. Es comença con­si­de­rant un error par­lar en català, després es con­ver­teix en un defecte i s'acaba veient com una molèstia.