Una justícia influenciable

Recent­ment Espa­nya ha hagut de supor­tar una seri­osa refre­gada del Con­sell d'Europa, mit­jançant el Greco (Grup d'Estats con­tra la Cor­rupció), per deso­beir insis­tents admo­ni­ci­ons per fer efec­tiva “tant en apa­rença com en rea­li­tat” la inde­pendència del poder judi­cial. És una inde­pendència molt mal­mesa, ja que Espa­nya se situa en el lloc 72 entre 148 estats, amb la mateixa pun­tu­ació que l'Iran o Indonèsia.

Això ha pro­vo­cat que al febrer pas­sat les enti­tats Rights Inter­na­ti­o­nal Spain i Jut­ges per a la Democràcia reme­tes­sin a l'ONU un informe exhaus­tiu sobre “la grave situ­ación que atra­vi­esa el Estado Español” sobre la inde­pendència del poder judi­cial i a l'accés dels ciu­ta­dans a la justícia. L'informe conté tres apar­tats dedi­cats a l'esmen­tada i alar­mant minva d'aque­lla inde­pendència. Les limi­ta­ci­ons d'espai obli­guen a trac­tar només el pri­mer.

L'informe assa­benta al rela­tor de l'ONU que a Espa­nya els mem­bres del Con­sell Gene­ral del Poder Judi­cial ( CGPJ) els nomena el Par­la­ment, mit­jançant un pacte de quo­tes entre els prin­ci­pals par­tits. La història ha anat fun­ci­o­nant, mal gir­bada i amb penes i tre­balls, fins a la pas­sada legis­la­tura, en què el PP va obte­nir la majo­ria abso­luta. Això li va per­me­tre dic­tar una llei de reforma de l'esmen­tat Con­sell que li per­meté nome­nar vocals sense haver de con­sen­suar-ho amb les res­tants for­ces polítiques. La importància de la modi­fi­cació és palesa. A la pràctica, la funció més impor­tant del Con­sell és nome­nar magis­trats en els llocs clau de la judi­ca­tura, és a dir, pre­sidències d'audiències pro­vin­ci­als i naci­o­nal i tots els magis­trats de les sales civils i penals dels TSJ i tots els del Tri­bu­nal Suprem. Com que en la rea­li­tat no hi ha magis­trats sense ide­o­lo­gia ni afi­ni­tats (qui digui el con­trari men­teix sense cap pudor) i com que en un cos tan poc nombrós tot­hom ho sap tot de tot­hom, fins al peu que calça, és fàcil deduir que si el PP con­trola el Con­sell i aquest con­trola el nome­na­ment de magis­trats, aquests dar­rers no seran pas pre­ci­sa­ment d'ide­o­lo­gia contrària.

Dins el T. S. històrica­ment la sala més “sen­si­ble” era la 2a, la penal, com­pe­tent per jut­jar afo­rats, per cor­rupció o pel que sigui ( i d'afo­rat no n'hi ha cap “del car­rer”), però dar­re­ra­ment ha pujat en aque­lla “sen­si­bi­li­tat” la Sala 4a, la Social, que té la dar­rera paraula sobre la reforma labo­ral del PP. Un altre òrgan inde­pen­dent, el Con­sell Con­sul­tiu dels Jut­ges Euro­peus, també afirma d'Espa­nya que l'esmen­tat CGPJ “no ha pogut garan­tir la divisió de poders de l'Estat. Més aviat al con­trari... suposa una amenaça a la inde­pendència judi­cial”.