Fent el papallona

És pos­si­ble que el dia que va deci­dir dei­xar caure el banc Leh­man Brot­hers –des­en­ca­de­nant o pre­ci­pi­tant la crisi mun­dial del crèdit que encara dura–, George Bush estigués de mala lluna o –no és de des­car­tar en un per­so­natge com ell– s'ho hagués jugat a cara o creu. Si el pre­si­dent dels Estats Units s'hagués des­per­tat de bon humor o la moneda hagués cai­gut de l'altre cantó, hau­ria res­ca­tat el banc i la situ­ació actual seria pit­jor o millor, però amb tota segu­re­tat seria dife­rent. És l'«efecte papa­llona», defi­nit en prin­cipi per a la física però que ser­veix per a altres molts àmbits, com l'eco­no­mia: ate­ses unes con­di­ci­ons ini­ci­als d'un sis­tema caòtic, la més mínima vari­ació d'una d'elles pot pro­vo­car que el sis­tema evo­lu­ci­oni de mane­res molt dife­rents. Ende­vi­nar el futur és impos­si­ble encara que es tin­guin a l'abast totes les vari­a­bles que inter­ve­nen en el moment de fer la pre­dicció, però això que és de calaix ho han obviat els que s'han dedi­cat a pro­nos­ti­car que el sis­tema de pen­si­ons farà fallida d'aquí a vint anys perquè cal­cu­len un incre­ment mitjà del PIB x i un aug­ment de la població y; arriba l'any fatídic, i a la Segu­re­tat Social li sobren diners perquè no n'han encer­tat ni una, però en comp­tes de reti­rar-se a fer l'horòscop refan les fórmu­les i llan­cen una altra jere­mi­ada.

Amb la crisi finan­cera que ningú va flai­rar es va més que demos­trar la inu­ti­li­tat de l'eco­no­me­tria pre­dic­tiva, però no hi ha manera d'enter­rar-la defi­ni­ti­va­ment. La Comissió Euro­pea va anun­ciar ahir que donarà 2,5 mili­ons d'euros a un grup d'eco­no­mis­tes i informàtics de vuit uni­ver­si­tats perquè desen­vo­lu­pin un simu­la­dor que per­metrà anti­ci­par com evo­lu­ci­o­nen els mer­cats. Entes­tats que el futur és pre­di­ble sem­pre que s'intro­du­ei­xin prou dades en un ordi­na­dor, mal­gas­ten el pres­su­post fent el papa­llona i juren que amb l'invent veu­ran a venir a temps la pròxima crisi.