Memòria històrica musical

Una de les meves dèries (no gaire com­pul­siva) és retro­bar-me amb la música de l'era post-beatle, que abasta des de l'any 1970 fins l'arri­bada del punk. Aquesta obsessió ve del fet que va ser la música que va mar­car la meva ado­lescència: el glam, el rock simfònic, el rock ale­many, el rock dur, el jazz rock, el folk elèctric, els Beat­les en soli­tari i altres cor­rents més inclas­si­fi­ca­bles. Dis­sabte pas­sat, sense anar més lluny, em vaig com­prar Foreig­ner, de Cat Ste­vens, on a més de la Suite Foreig­ner s'hi troba The Hurt, un del èxits de l'any 1973 del can­tant con­vers a l'isla­misme.

La fixació pel rock inter­na­ci­o­nal de l'època res­po­nia al gust per la música i a una presa de posició gene­ra­ci­o­nal i vital. I també perquè la rèplica cata­lana no era prou àmplia per omplir les expec­ta­ti­ves que la gana juve­nil recla­mava.

El rock a Cata­lu­nya, que a prin­ci­pis dels setanta tenia el nom de Tapi­man, Màquina, Lone Star, va anar aga­fant forma ela­bo­rada en l'era post-beatle. A Bar­ce­lona, els grups de rock de la pri­mera mei­tat dels setanta van tro­bar aixo­pluc a la sala Zeleste, l'aposta que va fer per la música en directe Víctor Jou.

Zeleste va donar forma i visu­a­lit­zació a allò que sem­blava que només succeïa a fora. Va ser un punt de tro­bada que va ges­tar mol­tes alter­na­ti­ves musi­cals que es van eti­que­tar amb el nom de música laie­tana. Ara Picap acaba de treure un disc que recull una mos­tra del que va donar de si aque­lla etapa. La selecció ha estat feta per Àlex Gómez-Font, que fa poc va publi­car un lli­bre sobre la música laie­tana des de la pers­pec­tiva d'una per­sona que per la seva joven­tut no va viure aque­lla etapa. Cançons d'Oriol Tram­via, l'Orques­tra Mira­sol, Ice­berg, Blay Tri­tono, Esquei­xada Sniff i Secta Sònica, entre d'altres. La nos­tra memòria musi­cal recu­pe­rada. Paga la pena.