Referèndum com a necessitat

Final­ment, com era d'espe­rar, han inter­vin­gut les Naci­ons Uni­des en el con­flicte Cata­lu­nya-Espa­nya. Una carta de l'expert inde­pen­dent de l'Alt Comis­sa­riat dels Drets Humans Sr. Alfred de Zayas tra­mesa a l'ambai­xa­dora espa­nyola davant de les Naci­ons Uni­des, Sra. Menéndez Pérez, amb data 30 de gener, posa en relleu la pre­o­cu­pació de la ins­ti­tució inter­na­ci­o­nal per la manca de diàleg i fa l'ofe­ri­ment per “dis­cu­tir la situ­ació actual en el con­text de les obli­ga­ci­ons d'Espa­nya per vir­tut del dret inter­na­ci­o­nal de drets humans”. El Sr. De Zayas recorda, en la seva carta comu­ni­cant a l'ambai­xada la seva dis­po­ni­bi­li­tat per al diàleg per tro­bar solu­ci­ons, que el dret dels pobles a la lliure deter­mi­nació està con­sa­grat en el pri­mer arti­cle del Pacte Inter­na­ci­o­nal de Drets Civils i Polítics. També recorda l'expert desig­nat per les Naci­ons Uni­des l'existència d'un informe pre­sen­tat a l'Assem­blea Gene­ral, l'any 2014 (A/69/272), cen­trant el dret a la lliure deter­mi­nació com clau per l'ordre inter­na­ci­o­nal pre­vist per la Carta de les Naci­ons Uni­des, asse­nya­lant que “el referèndum és un mètode fia­ble per son­de­jar l'opinió pública i evi­tar un con­sen­ti­ment arti­fi­cial, a fi de garan­tir l'auten­ti­ci­tat de l'expressió de la volun­tat pública en un entorn lliure d'ame­na­ces i de l'ús de la força”. El Sr. De Zayas comu­nica a la missió diplomàtica espa­nyola davant de les Naci­ons Uni­des la seva pre­o­cu­pació per l'ope­ració de descrèdit con­tra els diri­gents polítics de Cata­lu­nya, la decla­ració del procés par­ti­ci­pa­tiu del 9-N com a il·legal i els judi­cis con­tra diri­gents polítics. Adver­teix tan­ma­teix que la rea­lit­zació de la lliure deter­mi­nació, interna o externa, és una estratègia impor­tant per a la pre­venció de con­flic­tes i demana rebre comen­ta­ris del regne d'Espa­nya, ja que entén que la negació de la lliure deter­mi­nació genera con­flic­tes. Les Naci­ons Uni­des han ini­ciat la seva inter­venció en el con­flicte reco­llint infor­mació. Els queda per saber que Cata­lu­nya és un poble ocu­pat i anne­xi­o­nat a un estat con­tra la seva volun­tat que gau­deix del dret a reco­brar les seves ins­ti­tu­ci­ons, drets i lli­ber­tats com a estat. Aquesta gran veri­tat, que el govern d'Espa­nya amaga, és defi­ni­tiva per decla­rar la con­demna de la situ­ació a la qual aquest govern porta, enro­cat en una legis­lació obso­leta i con­tra­dictòria amb les obli­ga­ci­ons deri­va­des de l'apli­cació del dret inter­na­ci­o­nal a Espa­nya, negant-se a aten­dre la rei­vin­di­cació cata­lana de cele­brar un referèndum d'auto­de­ter­mi­nació que bene­eix l'Alt Comis­sa­riat de les Naci­ons Uni­des pels Drets Humans. L'escàndol inter­na­ci­o­nal ja està ser­vit. És on l'orgull de l'Espa­nya impe­rial sense imperi no hau­ria d'haver arri­bat. A Madrid, encara hi són a temps, de rec­ti­fi­car abans que l'assumpte vagi més amunt. Els temps de “jo mano i ningú m'ha de dir el con­trari” s'han aca­bat. Els exem­ples del Que­bec i d'Escòcia són l'avís per al govern d'Espa­nya que la democràcia no és quel­com d'ús limi­tat. Els propòsits fun­da­ci­o­nals de la Carta de les Naci­ons Uni­des, de 1945, que inclo­uen el dret dels pobles a la lliure deter­mi­nació i el res­pecte al prin­cipi de la igual­tat de drets hi són no pre­ci­sa­ment per orna­men­tar el Palau de les Naci­ons ni per edi­tar fullets turístics.