Zapatero i la paraula

José Luis Rodríguez Zapa­tero, aquell diri­gent del PSOE que va fal­tar cla­mo­ro­sa­ment a la veri­tat quan va pro­me­tre allò de res­pec­tar l'Esta­tut que aprovés el Par­la­ment, ofe­reix el seu par­ti­cu­lar diagnòstic sobre el suport, escàs, que Susana Díaz obté a Cata­lu­nya. Al seu parer, els cata­lans tenen “pre­ju­di­cis” perquè és dona i anda­lusa. Una sola frase per a una doble acu­sació: mas­clis­tes i iden­ti­ta­ris. Imme­di­a­ta­ment, molts han recor­dat els orígens del pre­si­dent José Mon­ti­lla o el sexe de les prin­ci­pals alcal­des­ses del PSC per reba­tre'l. Posats a fer memòria, es poden recu­pe­rar els dub­tes de la can­di­data a diri­gir el PSOE sobre si Cata­lu­nya és o no una nació, les crítiques opor­tu­nis­tes per gua­nyar ter­reny en la bata­lla pel lide­ratge del par­tit, amb atacs a les for­ces inde­pen­den­tis­tes o els d'En Comú Podem, o l'estricte mar­catge als soci­a­lis­tes cata­lans, als quals ha acu­sat de falta de “lle­ial­tat” en dife­rents oca­si­ons. No era cap secret que Díaz era par­tidària d'expul­sar els de Miquel Iceta dels òrgans de direcció a Madrid. Rodríguez Zapa­tero atia la cata­la­nofòbia i fomenta el vic­ti­misme. Si hagués vol­gut bus­car les veri­ta­bles raons, només li hau­ria cal­gut explo­rar una mica en la tra­jectòria de la pre­si­denta anda­lusa. Està plena de fets i afir­ma­ci­ons que expli­quen la poca sim­pa­tia que des­perta a Cata­lu­nya. I pot­ser és nor­mal que algú que falta a la seva no li impor­tin les parau­les. No pot comp­tar que tot­hom sigui com ell.