La ‘lideresa'

Espe­ranza Aguirre ha mar­xat i crec que els cata­lans no hem sabut agrair prou tot el que la lide­resa, a qui els res­sen­tits ano­me­na­ven La cólera de Dior, ha fet per nosal­tres. Ho veuen? Per coses com aquesta ens tenen tanta mania a Espa­nya.

No parlo de la fallida escola pública bilingüe espa­nyol-català a Madrid, que mai no va fun­ci­o­nar per falta de demanda. Això és pec­cata minuta en com­pa­ració amb altres mag­nes acci­ons que Aguirre va fer en favor de Cata­lu­nya, segons he vist a l'heme­ro­teca, i que jo els exposo sense ànim exhaus­tiu.

Per exem­ple, al juny del 2006, durant la cam­pa­nya en con­tra del ter­cer Esta­tut, va com­pa­rar els polítics del PP de Cata­lu­nya amb els “jueus de l'Ale­ma­nya nazi”. O sigui, que ja saben d'on ve allò de dir que els sobi­ra­nis­tes són nazis. Poste­ri­or­ment encara va tenir temps d'acu­sar José Luis Rodríguez Zapa­tero, ara impla­ca­ble denun­ci­ant dels pre­ju­di­cis dels cata­lans i lla­vors pre­si­dent d'Espa­nya, de solu­ci­o­nar els nos­tres pro­ble­mes “en detri­ment” dels altres. Una cosa així com “Cata­lu­nya ens roba”, no tro­ben? Més encara: a l'agost del 2010, Aguirre va decla­rar que l'Estat estava fent “massa pas­ses enrere” en relació al nos­tre país i par­lant, par­lant, al final se li va escal­far la boca i va dir el que molts pen­sen a Espa­nya: Cata­lu­nya “és pro­pi­e­tat” dels espa­nyols.

Ja saben vostès que la jacu­latòria favo­rita del PP és que això del dret a deci­dir és anti­de­mocràtic. Cre­uen que la cançó és d'ara? No. Aguirre ja va tit­llar el pacte del Tinell del 2003 com “el més anti­de­mocràtic que es pro­du­eix a Espa­nya en els últims temps”.

Em deixo la història de dema­nar el tan­ca­ment de camps i de sus­pen­dre par­tits de fut­bol per xiu­lar l'himne, com ja va fer Primo de Rivera, i altres ges­tes; però l'espai és el que és.

I ara vostè em pre­gun­tarà per­plex: tot això, encara l'hi hem d'agrair els cata­lans? Sí, perquè han estat per­so­nat­ges com Aguirre els que han con­tribuït que l'inde­pen­den­tisme passi de ser un movi­ment escar­ran­sit a un de majo­ri­tari. Així que ja saben: Creu de Sant Jordi per a la lide­resa.