Em fa mal tot

Al film auto­bi­ogràfic Les pla­ges d'Agnès, rea­lit­zat l'any 2008, Agnès Varda, pos­si­ble­ment la cine­asta viva més relle­vant, apa­reix en una mani­fes­tació de pro­testa con­tra les reta­lla­des dels ser­veis públics duent una pan­carta amb la pro­clama: “J'ai mal par­tout”, que en català seria “Em fa mal tot”. Una manera de par­ti­ci­par en una rei­vin­di­cació col·lec­tiva amb una decla­ració per­so­nal sobre l'estat del propi cos. Varda, que ales­ho­res tenia 80 anys, for­mava part d'una mani­fes­tació encara que li fes mal tot. Una vegada li vaig comen­tar a la cine­asta si la pan­carta era un gest irònic que també es podia enten­dre de manera metafòrica: la situ­ació social i política li pro­vo­cava un males­tar gene­ral. Ella em va con­tes­tar que no hi havia res d'iro­nia i que allò que deia la pan­carta era lite­ral i em va enu­me­rar tots els seus mals físics. Feliçment, però, con­ti­nua acti­va­ment viva tenint a prop de 90 anys i en el pròxim fes­ti­val de Canes, que començarà la set­mana vinent, hi pre­sen­tarà el seu nou film viat­ger Visa­ges Villa­ges.

Fixada en una foto­gra­fia, aquesta imatge de Varda amb la pan­carta “J'ai mal par­tout” ha cir­cu­lat aquests dies en què els ciu­ta­dans de l'Estat francès havien de triar com a pre­si­dent entre Marine Le Pen i Emma­nuel Macron. Dues opci­ons que han pro­vo­cat males­tar entre aquells que con­si­de­ren que havien d'esco­llir entre el fei­xisme mig maqui­llat del FN i un can­di­dat en qui, tot i les decla­ra­ci­ons de Varu­fakis defen­sant Macron com un dels pocs polítics euro­peus influ­ents opo­sats a les mesu­res d'aus­te­ri­tat en con­tra de Grècia, veuen encar­nat el neo­li­be­ra­lisme que imposa la dic­ta­dura dels mer­cats que vol limi­tar l'actu­ació social dels estats. És així que he pen­sat que, des­con­tex­tu­a­lit­zada de la nar­ració fílmica per inse­rir-la en el pre­sent, la imatge de Varda ha adqui­rit aque­lla pos­si­ble dimensió simbòlica: tot això que passa a la França fa mal; pro­voca un males­tar polític, social i moral. També he recor­dat que una amiga va expli­car-me que un dels seus molts amics fran­ce­sos va comen­tar-li que, després de votar a favor de Macron, es talla­ria la mà. Tan­ma­teix, millor “tallar-se la mà” que tot el Mal que hau­ria pro­vo­cat no votar. Sí, el Mal en majúscula.