Solius

Ahir al mig­dia en el marc del jardí de la rec­to­ria i de l'església de Solius es va pre­sen­tar l'edició facsímil de Pro­ses del viure a Solius, de Xavier Mont­sal­vatge. Aquest lli­bre entra­nya­ble, deli­cadíssim, va ser publi­cat pòstu­ma­ment l'any 1922 pels amics de Mont­sal­vatge tras­bal­sats per la mort del seu amic, pro­tec­tor i agi­ta­dor cul­tu­ral.

Aquesta ree­dició és obra d'una acció con­junta de l'Ajun­ta­ment de Santa Cris­tina d'Aro i del mones­tir de Solius i es pre­senta amb una intro­ducció de Josep Pujol, autor d'uns indis­pen­sa­bles Per­fils de Xavier Mon­sal­vatje (1881-1921) (Girona, Fun­dació Valvi, 2012). Coin­ci­deix en aquest 2017 que el 21 de gener es van com­me­mo­rar els cin­quanta anys de la fun­dació del mones­tir cis­ter­cenc de Solius per qua­tre mon­jos de Poblet encapçalats per l'abat Edmon M. Gar­reta i que el pare Edmon M. Gar­reta, pri­mer abat de Poblet i després abat de Solius, va morir al mones­tir a noranta-sis anys la mati­nada del dia 1 de maig d'enguany.

En rea­li­tat ara es com­pli­ria el cen­te­nari de l'estada que feu a Solius Xavier Mont­sal­vatge per refer la seva salut i on de forma esporàdica obser­vava i escol­tava la natura i les per­so­nes del seu vol­tant. Fruit d'aquesta atenta obser­vació foren aques­tes pro­ses que fan evi­dent un espe­rit selecte, una afi­nada sen­si­bi­li­tat i posen de mani­fest la con­tra­dicció entre el repòs neces­sari i l'enyo­ra­ment apas­si­o­nat de la ciu­tat de Girona.

Així es posa al nos­tre abast el pai­satge suau i ondu­lant de la vall de Solius, l'asimètrica geo­me­tria dels sem­brats, l'exu­berància de la vege­tació de ribera res­se­guint els rie­rols, les pine­des postis­ses de dates més recents i els bos­cos d'alzi­nes sure­res d'un verd més aspre i metàl·lic que s'enfi­len per tot el massís de l'Arde­nya-Cadi­re­tes des d'on Mont­sal­vatge pri­mer i els mon­jos després podien veure a lle­vant un fil blau, com una pin­ze­llada.