L’oportunitat desaprofitada

Abduïts com estem des de fa cinc anys per la bata­lla política i mediàtica diària sobre el com (com es pot fer efec­tiu el dret a l’auto­de­ter­mi­nació amb tot un estat en con­tra), s’ha per­dut de vista el fi últim i bàsic de tot ple­gat: el perquè. Per què i per a què volem la inde­pendència. I amb argu­ments en posi­tiu, si pot ser. D’intents, n’hi ha hagut amb l’excusa del procés cons­ti­tu­ent (l’últim, que tant de bo tri­omfi, pre­sen­tat ahir mateix en for­mat de congrés inter­dis­ci­pli­nari): s’han apro­vat moci­ons, par­tits han enge­gat cam­pa­nyes d’idees i enti­tats s’han fet, des­fet i hiver­nat. Però tant polítics com mit­jans en gene­ral –i per tant l’opinió pública– hi han parat ben poca atenció, i el con­tin­gut que dona sen­tit a tot ha pas­sat amb més pena que glòria.

Estem per­dent una opor­tu­ni­tat colos­sal per posar el futur a debat. Cert, en gran part per culpa dels qui no accep­ten ni entrar-hi, però també per des­in­terès propi. Escòcia va votar que no, però la cam­pa­nya prèvia va supo­sar un exer­cici d’autoanàlisi com cap altre país ha fet al món. A més que ja els ser­virà per al pro­per referèndum, ara estan més pre­pa­rats per afron­tar un dels grans rep­tes: la fi del petroli del mar del Nord, font bàsica d’ingres­sos. A Cata­lu­nya s’han iden­ti­fi­cat les ame­na­ces poten­ci­als? L’enve­lli­ment? El canvi climàtic? L’equi­li­bri entre sec­tors econòmics? I les estratègies per fer-hi front, s’han deba­tut a fons entre tots?

Calen molts més debats a tots els nivells sobre el futur país. A les ins­ti­tu­ci­ons, als mit­jans, a la uni­ver­si­tat, a les enti­tats... I debats reals, no monòlegs con­se­cu­tius. El referèndum ofe­reix l’última opor­tu­ni­tat per con­vo­car-los. I en tot cas que que­din en evidència els qui no hi vul­guin anar. Ja s’ho tro­ba­ran fet.