Opinió

A la tres

El poder de la secta

“Els sectaris creuen que fora del cercle no hi ha salvació, i que obeint el líder canviaran el món

Els cata­lans que ja tenim una edat recor­dem un feno­men en auge al nos­tre país durant els anys 80 del segle pas­sat: el de les sec­tes, algu­nes de les quals, des­truc­ti­ves.

El nucli cen­tral de les sec­tes era un guru que venia la vida plena als adep­tes. La recepta: filo­so­fia ori­en­tal, pau, amor, unes gotes de medi­tació trans­cen­den­tal i, si calia, mecànica quàntica bar­re­jada amb psi­co­lo­gia barata. I quins eren els adep­tes de les sec­tes? Joves deso­ri­en­tats i sense auto­es­tima.

Bé, em pre­gun­tarà vostè, però si aquesta gent ingres­sava a la secta per volun­tat pròpia i hi tro­bava con­sol espi­ri­tual i per­so­nal, quin mal hi ha?

El mal? El mal és que la secta era un arte­facte que ser­via per escla­vit­zar els acòlits i pren­dre’ls les pos­ses­si­ons, ànima inclosa. El mal és que la moti­vació del líder eren els diners i el poder, i que això de por­tar els prosèlits a la il·lumi­nació era una fan­ta­sia ani­mada.

Com es pot saber si una agru­pació és una secta i no una penya gas­tronòmica? Fàcil: els sec­ta­ris cre­uen que fora del cer­cle no hi ha sal­vació, i que només obeint el líder es can­viarà el món. Aquell que s’hi oposi és objecte d’odi.

I a què ve tota aquesta tabarra sobre les sec­tes?, em tor­narà a pre­gun­tar vostè. Fàcil, també: perquè tots els que estan escam­pant el ter­ror a Lon­dres i a altres ciu­tats euro­pees actuen com a mem­bres d’una secta. No són musul­mans. La fe en Al·là els ser­veix per dotar-se d’una apa­rença de mora­li­tat i de justícia. Però obe­ei­xen el líder i odien tot­hom qui no pensi com ell. La diferència és que el líder no en té prou ara amb les seves pro­pi­e­tats, sinó que els exi­geix la vida. La seva i la dels altres.

I al dar­rere, què hi ha? La lluita per un món més just? No. Només hi ha l’interès del líder: els diners i el poder.

Molt bé, em pre­gun­tarà per ter­cer cop, i a on vol anar a parar? Més fàcil encara: el ter­ror no es pot abor­dar, només, com un pro­blema polític, sinó amb el mateix espe­rit que va ser­vir per desac­ti­var les sec­tes als anys 80. I, a mes, no hi ha solució si no som capaços de donar models alter­na­tius als joves deso­ri­en­tats i sense auto­es­tima dis­po­sats a morir pel seu guru.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia