El dos d’octubre

Jordi Bai­get va insi­nuar en aquest diari que l’1-O serà un 9-N bis i va ser des­tituït de con­se­ller pel pre­si­dent, con­vençut que l’1-0 va de debò i, si gua­nya el sí, pro­cla­marà imme­di­a­ta­ment la inde­pendència de Cata­lu­nya i que, si gua­nya el no, també con­vo­carà imme­di­a­ta­ment elec­ci­ons autonòmiques.

Ignoro si l’1-O serà un 9-N bis. Amb la pinta que fa el pano­rama, ara per ara allò que es fa difícil veure és un referèndum clàssic. La corda s’estira més i més cada dia de banda a banda. El govern espa­nyol ho està fent tot per impe­dir la con­sulta i la Gene­ra­li­tat ho fa tot per fer-la. És un tor­ce­braç que s’incre­menta a mesura que avança el calen­dari amb espe­cu­la­ci­ons de tot tipus. Men­tres­tant, la Gene­ra­li­tat encara no ha sig­nat cap docu­ment sobre el referèndum com­promès i el govern espa­nyol, per via directa, tam­poc no ha apli­cat cap mesura con­creta. En política, els futu­ri­bles no són creïbles, i d’aquí al pri­mer d’octu­bre pot pas­sar de tot. Fins i tot, que no passi res o, a l’altre extrem, que s’apli­qui l’arti­cle 155 de la Cons­ti­tució perquè Cata­lu­nya es quedi sense auto­no­mia. És un fet difícil i com­pli­cat, perquè ho hau­ria d’apro­var en dar­rera instància el Senat, sen­si­bles a les comu­ni­tats autònomes i que de mit­jan juliol a mit­jan setem­bre fan festa. És cert que, si cal, podrien reu­nir-se en menys de vint-i-qua­tre hores.

Encara que s’hagi donat a conèixer la llei del referèndum. Els dub­tes exis­tei­xen i per­sis­tei­xen. D’on sor­tirà el cens elec­to­ral? D’on sor­ti­ran les urnes? On es posa­ran les urnes en les ciu­tats els alcal­des de les quals no volen cedir espais elec­to­rals? Són dub­tes que s’hau­ran d’acla­rir en els pròxims dies.

Hi ha diferències clares entre el 9-N i l’ 1-O, com ara que el 9-N no va tenir un 10-N polític i l’1-O tindrà un 2-O polític. Hi haurà un abans i un després. Decla­ració d’inde­pendència, elec­ci­ons autonòmiques, con­seqüències col·late­rals amb dimis­si­ons d’una banda i l’altra. Quel­com hi haurà, fins i tot, que les dues ban­des s’asse­guin a par­lar, fet que, dis­cre­ta­ment i amb nivells infe­ri­ors de la política, s’està pro­duint.