Els indecisos, per fi

Jo començava a pen­sar que no eren res més que una lle­genda urbana: els menai­rons de la democràcia, les dones d’aigua dels pro­ces­sos elec­to­rals, els ieti de la política cata­lana. Només se sap de la seva existència per les enques­tes, aque­lles tau­les ouija que fan anar els xamans dels par­tits en els seus ritu­als elec­to­rals. He vis­cut una pila de diu­men­ges de votació i mai no he vist ningú camí del col·legi amb pati­ment intros­pec­tiu al ros­tre i dues pape­re­tes con­tra­dictòries a les mans. Deu ser que no m’hi fixo prou. Perquè, segons diuen els que en saben, tota la para­fernàlia de sobres de pro­pa­ganda a les cases, eslògans sim­plis­tes, notícies cro­no­me­tra­des, jor­na­des de reflexió i els quinze dies frenètics de mis­sat­ges breus des de pave­llons espor­tius plens a ves­sar de con­vençuts que fan veure que vibren d’emoció, tot aquest tea­tre, dic, té com a motiu prin­ci­pal anar a bus­car, per la via de l’entu­si­asme enco­ma­nadís o de la por al con­trari, el decan­ta­ment dels inde­ci­sos. Quin sen­tit tin­dria una cam­pa­nya elec­to­ral si tot­hom sortís votat i con­vençut de casa?

Als inde­ci­sos, siguin rea­li­tat o lle­genda, no se’ls insulta. Se’ls rega­len glo­bus i cara­mels pels car­rers i els polítics van als mer­cats a som­riure’ls i estrènyer-los les seves mans d’éssers sobre­na­tu­rals. “Inde­ci­sos, aneu cap a la llum!” Però no se’ls renya. Si sem­pre és lleig insul­tar algú, ima­gi­neu-vos fer-ho a éssers mitològics que són els que ens con­nec­ten la rea­li­tat i els som­nis.

Els diri­gents dels comuns s’han pro­cla­mat ara com a inde­ci­sos res­pecte a l’1-O. Diuen no saber si hi haurà prou garan­ties, i tot i que volen que Cata­lu­nya tin­gui dret a deci­dir, no es mos­tren gens con­vençuts que el referèndum anun­ciat sigui el camí. És igual que sigui una revolta en tota regla al règim sor­git de la fi pac­tada del fran­quisme: ells diuen que no ho veuen clar. A causa d’això els han plo­gut impro­pe­ris de frus­tració. Jo crec, en canvi, que han fet un favor al referèndum. Per pri­mer cop els inde­ci­sos es mani­fes­ten en forma corpòria i expli­quen els seus motius d’inde­cisió. La cam­pa­nya ara té tot el sen­tit del món: ¿res­pec­tar la inde­cisió i con­ta­giar entu­si­asme per la pos­si­bi­li­tat de crear un nou país més just, o bé ate­mo­rir fun­ci­o­na­ris i impo­sar la força de l’Estat per sobre de la lli­ber­tat de la gent i dels pobles? Els inde­ci­sos ja són aquí. Que comenci la cam­pa­nya.