Català al jutjat

Entre amics i fami­li­ars tinc a prop, un bon gra­pat de pro­fes­si­o­nals de l’advo­ca­cia. I quan par­lem de la escassíssima pre­sen­cia del català als tri­bu­nals, inva­ri­a­ble­ment expli­quen que hi ha molts magis­trats i jut­ges que no domi­nen la nos­tra llen­gua i abans d’embo­li­car-se en tra­duc­ci­ons i dis­qui­si­ci­ons com­ple­xes opten pel cas­tellà. Es mes fàcil per tot­hom i si el pri­mer deure del lle­trat es defen­sar de la millor manera pos­si­ble els interes­sos del seu patro­ci­nat, l’expli­cació es ver­sem­blant encara que col·lideixi amb el dret lingüístic bàsic. Però el que real­ment posa els pes de punta son les dades de l’estudi ela­bo­rat per la Uni­ver­si­tat Autònoma segons el qual un 54 % de la infor­mació par­lada en un judici no s’inter­preta a la per­sona jut­jada i un 2´7 de les inter­ven­ci­ons com­ple­tes mai s’arri­ben a tra­duir. Els inves­ti­ga­dors han detec­tat també 21 errors que poden influir en el resul­tat del procés per cada hora traduïda, un cada tres minuts. Per aca­bar-ho d’ado­bar, es veu que hi ha alguns intèrprets que s’ator­guen el dret d’expres­sar idees pròpies, acon­se­llar o fins i tot adver­tir l’acu­sat, lo qual òbvi­a­ment depassa de molt les seves fun­ci­ons. Tam­poc ajuda que alguns jut­ges par­lin tan ràpid que no doni temps a tra­duir l’informe final o la sen­ten­cia si es dona el cas. Val a dir que l’ estudi esta basat en vis­tes on es feia ser­vir l’anglès, el francès i el romanès i que en el cas del català, pot­ser hi hau­ria alguna cor­recció en posi­tiu. Però vist el pano­rama no sorprèn que el català encara sigui un estrany en la majo­ria de sales de vis­tes i judi­cis. Qui vols que s’arris­qui quan hi ha en joc la pell.