Un estat de no-dret

Ho va dir l’expre­si­dent Artur Mas: “Espa­nya és un estat de no-dret.” Feia referència a l’ober­tura  del pro­ce­di­ment, per part del Tri­bu­nal de Comp­tes espa­nyol, per exi­gir als inha­bi­li­tats pel 9-N que paguin totes les des­pe­ses de la con­sulta. L’exmi­nis­tra del govern d’Aznar Mar­ga­rita Maris­cal de Gante ha estat la per­sona encar­re­gada d’obrir l’expe­di­ent als qua­tre inha­bi­li­tats. El germà gran d’Aznar és també mem­bre d’aquest tri­bu­nal. El pre­si­dent Car­les Puig­de­mont afirma: “Qui­nes garan­ties del Tri­bu­nal de Comp­tes deuen convèncer els que callen davant aquest greu abús d’estat? Greu i ver­gonyós.” Com és pos­si­ble que es torni a obrir un pro­ce­di­ment per poder mul­tar uns fets que els tri­bu­nals de justícia espa­nyols havien arxi­vat? Com és pos­si­ble que en un estat de dret es pugui incul­par per un fets que ja ha estat jut­jats i arxi­vats? De cap manera això és un estat de dret. Si els jut­ges espa­nyols van sen­ten­ciar que no hi va haver delicte de mal­ver­sació de fons públic, com pot ser que es pre­ten­gui fer pagar de la seva but­xaca totes les des­pe­ses del 9-N?

A l’Estat espa­nyol governa un par­tit que té tots els indi­cis de cor­rupció i de finançament irre­gu­lar. I que pre­sump­ta­ment ha gua­nyat elec­ci­ons de forma il·lícita. I ningú ha dimi­tit. Té un pre­si­dent del govern que ha d’anar a decla­rar com a tes­ti­moni als jut­jats pel pre­sumpte finançament irre­gu­lar del seu par­tit. I no passa res. En qual­se­vol democràcia que vul­gui fer honor a aquest nom, això com­por­ta­ria  dimis­si­ons i judi­cis als seus res­pon­sa­bles polítics.

Espa­nya té un govern que crea poli­cies polítiques per des­truir els seus adver­sa­ris. Té un minis­tre de l’Inte­rior que per mitjà de les cla­ve­gue­res de l’Estat  ha creat (inven­tat) infor­mes fal­sos con­tra diri­gents inde­pen­den­tis­tes i també de Podem. Unes cla­ve­gue­res que el mateix pre­si­dent del govern conei­xia. I no passa res. Com és pos­si­ble que davant les decla­ra­ci­ons i tes­ti­mo­nis de poli­cies i peri­o­dis­tes sobre la guerra bruta del govern la fis­ca­lia no inves­ti­gui res? Com és pos­si­ble que en un estat de dret fis­cals i jut­ges no pren­guin en con­si­de­ració les mol­tes que­re­lles que s’han inter­po­sat con­tra tota aquesta trama? Això només és pos­si­ble perquè Espa­nya no és un estat de dret en el seu ple sen­tit.

Quin estat de dret és aquell en què el govern ha desobeït un piló de sen­ten­cies del Tri­bu­nal Cons­ti­tu­ci­o­nal (el seu Tri­bu­nal Cons­ti­tu­ci­o­nal) i cap fis­cal ni cap jutge s’ha que­re­llat con­tra cap mem­bre d’aquest govern? Es pot que­re­llar ràpida­ment con­tra els impul­sors del 9-N, con­tra la pre­si­denta del Par­la­ment, con­tra ajun­ta­ments, con­tra alcal­des..., però con­tra els qui manen a Madrid, res de res. Ells fan les lleis, les inter­pre­ten i, fins i tot, per mitjà de la fis­ca­lia, inten­ten jut­jar.

Quin estat de dret és aquell que inves­tiga 6.000 euros que supo­sa­da­ment la fis­ca­lia creu que s’han des­ti­nat al referèndum i no inves­tiga les enti­tats bancàries que han cos­tat al con­tri­bu­ent més de 60.000 mili­ons. Per què no inves­tiga les empre­ses de les auto­pis­tes radi­als de Madrid de què el res­cat cos­tarà més de 3.000 mili­ons? Per què no s’inves­tiga Flo­ren­tino Pérez, que ha cobrat més de 1.3000 mili­ons pel fracàs del Cas­tor? Ningú no res­pon, i ningú no inves­tiga

Per cert, la Guàrdia  Civil es dedica, sense ordre judi­cial, a pren­dre decla­ració i a inves­ti­gar dife­rents fun­ci­o­na­ris de la Gene­ra­li­tat i el coor­di­na­dor del Pacte Naci­o­nal pel Referèndum, Joan Ignasi Elena. Tot això només pot pas­sar en un estat de no-dret, i cada dia el govern del PP s’assem­bla més al règims tota­li­ta­ris. Aquesta esperpèntica situ­ació és una raó més per mar­xar ràpida­ment.