Inutilitat terrorista

Els atemp­tats giha­dis­tes que final­ment han col­pe­jat Cata­lu­nya han meres­cut molts adjec­tius, ben per­ti­nents tots, als quals se’n pot afe­gir encara un altre: inútils. Al cap d’un any de la mor­tal enves­tida del camió, aquest estiu el pas­seig de Niça torna a ser un espai d’oci tran­quil. Sis mesos després, el pont de West­mins­ter de Lon­dres ha recu­pe­rat les ana­des i vin­gu­des de via­nants. I el pro­per Nadal, no en dub­teu, el mer­cat de Berlín es tor­narà a omplir de gent que gau­dirà de les para­des. El mateix passa amb la Ram­bla de Bar­ce­lona. És neces­sari que sigui així, perquè tal com han pro­cla­mat amb molt d’encert les auto­ri­tats locals i naci­o­nals, només la nor­ma­li­tat ens ha de per­me­tre recon­que­rir els espais públics que la bru­ta­li­tat insen­si­ble ens pretén arra­bas­sar. Refer-nos con­tra els qui pre­te­nen cap­gi­rar els nos­tres valors i el nos­tre tarannà, obert, aco­lli­dor, democràtic, pacífic, és la manera de der­ro­tar-los. Ho farem con­vençuts que tam­poc acon­se­gui­ran l’objec­tiu de fora­dar els esforços de cohesió que fa molts anys que s’estan cimen­tant al nos­tre país. Esforços per evi­tar estig­mes injus­tos i per sumar èxits soci­als col·lec­tius.

Per això, aquest dies és con­for­ta­dor tor­nar a veure com intervé en algu­nes tertúlies la Miriam Hatibi, la lúcida i jove por­ta­veu de la fun­dació Ibn Bat­tuta. Escol­tar-la, amb la seva fer­mesa, la seva manca de com­ple­xos i les seves ganes de cons­truir ple­gats un futur aquí –que és casa seva– és reforçar la con­fiança en nosal­tres matei­xos. El radi­ca­lisme s’ha infil­trat al nos­tre tei­xit urbà i com­ba­tre’l no serà ni ràpid ni sen­zill, però la nos­tra victòria defi­ni­tiva és impe­dir que això ens faci con­fon­dre d’ene­mic. L’ene­mic no és el vel, ni la religió, ni la pro­cedència. L’ene­mic és el fana­tisme i també ho són els bom­bar­de­jos indis­cri­mi­nats i les guer­res obli­da­des, que ali­men­ten l’odi i fabri­quen nous assas­sins. Sí, els bàrbars han ves­sat més sang inno­cent, però a més de con­dem­na­ble, ha estat inútil.