Turismofòbics fent de turista

Turis­mofòbia, aque­lla branca de la xenofòbia. Odiar el turista pel fet de ser-ne i cul­par-lo de tots els mals, a ell, que fa el mateix que fem nosal­tres quan anem a l’estran­ger. Diria que la turis­mofòbia es cura fent de turista si em quedés prou con­fiança en l’espècie humana, però hi ha gent que és capaç d’anar a gen­tri­fi­car a Venècia tot fent un cafè de preu desor­bi­tat a la plaça de Sant Marc i després maleir el guiri que s’atura a fer un ten­tempié a la Ram­bla de Bar­ce­lona. Gen­tri­fi­car, quina paraula més lletja. N’hi ha per tenir-li fòbia. També es dona el cas d’afer­ris­sats con­tra­ris al model turístic actual que per dar­rere van llo­gant apar­ta­ments a pri­mera línia de mar a preus foras­se­nyats. Qui sap si amb aquests cale­rons se’n van de vacan­ces, però segur que a l’estran­ger no fan de turis­tes, déu nos en guard, fan de viat­gers, que és tota una altra cosa.

És clar que patim un feno­men de mas­si­fi­cació turística que cal ges­ti­o­nar de forma efi­ci­ent i que cal redis­tri­buir els bene­fi­cis que genera el sec­tor. Evi­dent­ment que hi ha un turisme de baixa qua­li­tat, de vomi­tada ver­mell san­gria, de comiat de sol­ter xavacà, però de tot això també n’hi ha d’autòcton. O és que només són els turis­tes, els que es pixen al car­rer durant la festa major de Gràcia? Hem de pun­xar, doncs, les rodes de les bici­cle­tes dels gra­ci­encs?

Dues con­si­de­ra­ci­ons. Pri­mera, que la turis­mofòbia no és patri­moni d’Arran. I segona, que el debat sobre el model ja era sobre la taula molt abans de l’apa­rició del van­da­lisme arra­nat. Per fora­gi­tar el turisme, sens dubte és més efec­tiva la vaga d’Eulen a l’aero­port de Bar­ce­lona-el Prat. Deu ser que entre els tre­ba­lla­dors hi ha infil­trats d’Arran. No m’ima­gino cap estampa més pin­to­resca que la ger­mana del pre­si­dent gallec –el popu­lar Alberto Núñez Feijóo–, que té un càrrec direc­tiu a Eulen, havent de seure a nego­ciar amb Arran i arri­bant a un acord. Pot­ser lla­vors enten­drien amb més pre­cisió les coses que pas­sen a Cata­lu­nya.