Deixeu els ‘guiris’ en pau

Com es pot estar a favor de l’inter­na­ci­o­na­lisme obrer i les clas­ses popu­lars d’arreu del món i després pun­xar-los les rodes o espan­tar-los a l’autobús quan venen aquí a pas­sar uns dies de vacan­ces? Va ser una dura con­questa del movi­ment obrer, el dret al des­cans remu­ne­rat que repre­sen­ten les vacan­ces: un temps gua­nyat per a la demo­cra­tit­zació de la salut, de l’oci i del temps d’accés a la cul­tura o a les mig­di­a­des eter­nes, ja s’ho farà cadascú. I del temps de viat­jar, és clar. Abans només ho podien fer uns quants i els senyors amb pos­si­bles es feien cases a Lla­va­ne­res o a Cadaqués, hi cre­a­ven gue­tos que no moles­ta­ven ningú, i al cap­ves­pre els senyors pas­se­ja­ven fins a les plat­ges, con­vi­da­ven a algun puro els pes­ca­dors que arre­gla­ven els espar­racs de les xar­xes i els estu­di­ants desen­fei­nats com Josep Pla tenien temps per escriure retrats intel·ligents, irònics i con­des­cen­dents d’un món de maso­vers i pela­ca­nyes feliços que no havien sor­tit mai del poble, ni falta que els feia.

Ara ja fa temps que l’accés uni­ver­sal a les vacan­ces i als vols barats han can­viat el pai­satge i la iden­ti­tat dels nos­tres pobles. En llocs com la Costa Brava, Salou o Mallorca va néixer fa dècades una indústria potent que ges­ti­ona tota aquesta arri­bada d’ofi­ci­nis­tes, mecànics i lam­pis­tes euro­peus, i des dels Jocs Olímpics Bar­ce­lona també s’està con­ver­tit en destí de l’oci glo­bal de les clas­ses popu­lars de mig món. Muta d’iden­ti­tat, com fan sem­pre les ciu­tats, que són orga­nis­mes vius i com­ple­xos i can­vien contínua­ment.

Que ara el turista s’hagi con­ver­tit en una mena d’opres­sor al qual cal inti­mi­dar i fora­gi­tar és d’un reac­ci­o­nari que fa por. Em recorda aque­lles cam­pa­nyes infa­mes que van cul­mi­nar amb l’apro­vació d’unes inútils orde­nan­ces de civisme o, pit­jor encara, aquell ambi­ent d’alguns bar­ris metro­po­li­tans als noranta, on de sobte els veïns se sen­tien des­plaçats, inti­mi­dats i irri­tats per l’arri­bada d’immi­gració estran­gera que can­vi­ava el pai­satge i la iden­ti­tat dels car­rers. És clar que la indústria del turisme comet abu­sos i és depre­da­dora de l’espai públic, que cal regu­lació i evi­tar que les màfies s’apro­fi­tin de la demanda de pla­ces turísti­ques fora­gi­tant els autòctons, i que les infra­es­truc­tu­res urba­nes han de donar ser­vei als bar­ce­lo­nins habi­tu­als, i no només als efímers. Però per l’amor de Marx, joves d’Arran, dei­xeu els gui­ris en pau.