El JAN de Laporta

Joan Laporta insis­teix que està rumi­ant mun­tar un par­tit inde­pen­den­tista, perquè es veu capaç de lide­rar el camí de Cata­lu­nya cap a l'estat propi sem­pre que no sigui per la via de con­ver­tir-se en màrtir. La com­petència li deu atri­buir aquesta capa­ci­tat de lide­ratge en la política que no ha demos­trat pre­ci­sa­ment en l'esport –L'Ele­fant Blau ha tin­gut més escis­si­ons que mem­bres–, vis­tes les reac­ci­ons d'ahir. ERC diu que Cata­lu­nya no neces­sita ni mes­sies –ho sap molt bé, ja que els molts que ha pro­vat no li han durat dos con­gres­sos– ni màrtirs, tot i que apro­fita la fili­ació del Pre­si­dent Màrtir mun­tant cada any una pro­cessó de tor­xes en la qual l'última estre­lla con­vi­dada va ser Laporta. Con­vergència està ben des­con­cer­tada, i si fa qua­tre dies picava l'ullet als de l'este­lada dient que si el Tri­bu­nal Cons­ti­tu­ci­o­nal reta­lla l'Esta­tut caldrà anar pel camí sah­rauí de dema­nar l'auto­de­ter­mi­nació, ara pro­posa un govern de sal­vació naci­o­nal amb el PSC, i els soci­a­lis­tes donen a Laporta la ben­vin­guda al club... al de la política, que ja els va bé l'aug­ment d'ofer­tes inde­pen­den­tis­tes, perquè no es volen ni ima­gi­nar que per man­te­nir Mas qua­tre anys més a l'opo­sició hagin de con­ver­tir el tri­par­tit en un govern qua­dri­par­tit en les reu­ni­ons del qual hi hau­ria més plan­to­fa­des que a les de la junta del Barça.

Al lloro, penya, que les pro­pe­res elec­ci­ons cata­la­nes seran diver­ti­des: si en les ante­ri­ors la nove­tat van ser els de Ciu­ta­dans, amb pòsters del can­di­dat en pilo­tes, ara toca a Laporta, que s'autofà la baca quan s'empre­nya i desitja per a Cata­lu­nya un estat amb ser­veis secrets que prac­ti­quin audi­to­ries de segu­re­tat als que inco­mo­den el líder. Com es dirà el nou par­tit? Vis­tos els pre­ce­dents fut­bo­lis­ti­co­re­ge­ne­ra­dors de la política, o Força Barça, a l'estil ber­lus­conià, o el gilista i més hiper­per­so­na­lista JAN (Jugant a Nyaus).