Gürtel i l’exèrcit

La situ­ació política a poc més d’un mes del referèndum d’auto­de­ter­mi­nació és ben estra­nya i, de ben segur, només es podrà ana­lit­zar quan s’hi pugui posar una certa distància. Ahir, al meu parer, hi va haver dues mos­tres d’aquest moment en què les coses esca­pen de tota lògica o, pot­ser, en què la lògica fa que tot sigui dife­rent. El Congrés dels Dipu­tats, a Madrid, vivia un ple extra­or­di­nari forçat per l’opo­sició amb un únic punt de l’ordre del dia: que el pre­si­dent del govern espa­nyol, Mari­ano Rajoy, donés expli­ca­ci­ons pel cas Gürtel –un cas de cor­rupció en què, en les seves múlti­ples bran­ques, hi ha impu­tats dese­nes de càrrecs del seu par­tit, el PP– després que hagués de decla­rar, en qua­li­tat de tes­ti­moni, al jut­jat. Doncs bé, en la seva inter­venció, Rajoy va obviar les parau­les cor­rupció, Gürtel, Bárce­nas, etcètera. Això sí, en un dis­curs adreçat a la seva parròquia i usant fra­ses que aquests dies s’han pogut lle­gir, fil per randa, en algu­nes capçale­res de Madrid, va par­lar de Cata­lu­nya. Va par­lar de Cata­lu­nya, això sí, per tor­nar a amenaçar i no pas per ofe­rir cap solució política. Vaja, va apro­fi­tar els micròfons per par­lar del seu lli­bre. I va tor­nar a sor­pren­dre una comu­ni­tat inter­na­ci­o­nal que ja va veure com era capaç, fins i tot, de des­a­parèixer el dia del segon més impor­tant atemp­tat giha­dista al seu país.

L’altre exem­ple és el debat sobre l’exèrcit català. Òbvi­a­ment, si s’acon­se­gueix votar i gua­nya el sí, dues coses que a hores d’ara neces­si­ten de tota la feina, sense esquer­des, del sobi­ra­nisme, hi haurà un munt de coses que s’hau­ran de deba­tre per ela­bo­rar la futura cons­ti­tució cata­lana. I s’haurà de deba­tre l’exèrcit, i més a causa del fracàs abso­lut de la idea d’exèrcit euro­peu. Els països, com Espa­nya, no han cre­gut mai en Europa i no li han cedit sobi­ra­nia. Cada país defensa a Europa la seva par­cel·la de ter­reny i mol­tes vega­des aquesta defensa va con­tra els altres països socis. Així és fàcil pen­sar, fins i tot en un país ober­ta­ment anti­mi­li­ta­rista com el nos­tre, que algun ele­ment de defensa armada hau­rem de tenir. Ara, d’opci­ons n’hi ha mol­tes. Per tant, aquest és un debat de segona divisió a hores d’ara.