Amb sabates noves

Amb tant enre­nou com tenim aquests dies, l’inici del curs esco­lar –avui mateix– ha que­dat diluït enmig del fang que uns quants empas­ti­fen per arreu. Amb escor­colls poli­ci­als a mit­jans de comu­ni­cació que sem­blen renéixer d’altres mala­gua­nya­des èpoques; amb agents de la Guàrdia Civil bus­cant pape­re­tes del sí/no i altre mate­rial del referèndum en una impremta de Cons­tantí; amb pro­vo­ca­ci­ons diver­ses i enca­ra­des a diver­sos (alcal­des, fun­ci­o­na­ris, ciu­ta­da­nia tota); amb recur­sos i sus­pen­si­ons de lleis apro­va­des per un Par­la­ment... Però sí, com que la natura és cíclica i nosal­tres, que també en for­mem part, acos­tu­mem a bas­tir la nos­tra vida i el nos­tre calen­dari de forma cíclica, avui torna a arri­bar el dia de l’inici del curs esco­lar. 1.562.780 nens i nenes i un total de 71.175 mes­tres (un 7,1% més de pla­ces que el curs ante­rior, s’afa­nya a des­ta­car el Depar­ta­ment d’Ense­nya­ment) tor­nen avui al col·legi, en un inici del curs esco­lar 2017/2018 que aquest cop té la sin­gu­la­ri­tat que s’enca­valca entre dues dates que tin­dran una case­lla reser­vada en el cicle de la història. L’una, la d’ahir, la Diada del Sí; la que marca el final d’un cicle i l’inici d’un altre. L’altra, la d’aquí a dinou dies jus­tos, l’1 d’octu­bre, quan tenim una ferma cita a les urnes. La cita. I els nens i nenes es posa­ran avui les saba­tes noves –alguns, els que ho puguin fer– i tor­na­ran a les aules. La con­se­llera d’Ense­nya­ment va dir, durant la pre­sen­tació del curs, que “el que hi ha al cor del sis­tema són els nois i noies, i el seu èxit esco­lar deter­mi­narà el seu èxit en la vida, i això serà el nos­tre èxit com a país”. El referèndum de l’1 d’octu­bre va en aquesta mateixa direcció. Ens ha de per­me­tre sor­tir del cer­cle que ens mareja, que ens amenaça i pro­voca, que ens ha per­dut el res­pecte, que ens pretén humi­liar. I empren­dre així el camí que volem. El dia 1 d’octu­bre ens posa­rem les saba­tes noves i començarem també un nou curs. I ho farem sense pedres a les saba­tes, que tant empi­pen.