De Bertrana a Fita

Els qui ens bellu­guem en enti­tats diver­ses, a vega­des hem de fer tots els papers de l’auca per tirar enda­vant. Per a la dar­rera festa dels Pre­mis Lite­ra­ris de Girona, fa poc cele­brada, vaig apro­fi­tar la bona amis­tat que tinc amb l’artista Domènec Fita per dema­nar-li un dibuix per a una lito­gra­fia amb la qual vam obse­quiar les per­so­nes més direc­ta­ment rela­ci­o­na­des amb la història del premi Ber­trana i que, a més, ampli­ada, ens va ser­vir per deco­rar part de l’esce­nari de l’Audi­tori. Fita va jugar amb el cone­gut auto­re­trat de joven­tut de Ber­trana –que va dei­xar amb el traçat ori­gi­nal pre­ci­sa­ment per home­nat­jar, també, l’artista– i el va envol­tar amb la seva visió per­so­nal del barri antic gironí, tan pre­sent en les nar­ra­ci­ons de l’autor de Josa­fat, sin­gu­lar­ment de la Cate­dral, Sant Feliu, Sant Nico­lau i Sant Pere de Galli­gants. Per fer la tirada nume­rada de la lito­gra­fia també vaig apro­fi­tar que la Glòria Alza­mora és mem­bre de la Fun­dació del Pre­mis Lite­ra­ris per tocar-li la fibra sen­si­ble. La seva empresa d’arts gràfiques ho va espon­so­rit­zar tot. Però hi ha vega­des, a la vida, que els fets superen les pre­vi­si­ons. Què m’havia d’ima­gi­nar jo quan, a dos quarts de set de la tarda del dia de la festa, rebo una tru­cada de la Glòria i em diu, de part del seu marit, Joan Almi­rall, i seva, que després de dinar han estat pen­sant en Ber­trana i s’han recor­dat que tenien un qua­dre pin­tat per ell d’un per­so­natge gironí que sos­pi­ten que pot ser de la família Dal­mau Car­les i que els agra­da­ria fer-ne obse­qui a la nos­tra fun­dació. Quina manera més bonica d’arro­do­nir la diada. Davant de l’entu­si­asme que va des­per­tar en mi la pro­posta ja teniu el matri­moni Almi­rall-Alza­mora cap a l’audi­tori, sense fer-se pre­gar, amb el qua­dre a les espat­lles. El vam dipo­si­tar damunt d’un capi­tell que l’encar­re­gat del cen­tre ens va faci­li­tar i vam poder ofe­rir-lo a la con­tem­plació dels qui van venir a la festa i, fins i tot, del con­se­ller Sr. Lluís Puig, que també es va afe­gir als elo­gis. Una nit rodona. La lito­gra­fia de Fita va por­tar cua, però en sen­tit posi­tiu. El 50è Premi Ber­trana i els 150 anys del nai­xe­ment de l’escrip­tor no podien tenir millor cele­bració que aquesta exhu­mació artística: l’apa­rició, per a gaudi de la comu­ni­tat giro­nina, a través de la nos­tra fun­dació, d’un retrat molt ben con­ce­but d’un per­so­natge que, un cop fetes les com­pro­va­ci­ons, en les quals va excel·lir el com­pany Joan Miró, va resul­tar ser, efec­ti­va­ment, un altre il·lus­tre, Josep Dal­mau Car­les (1857-1928). Tot ple­gat, història de la Girona autèntica.