Opinió

Keep calm

El relat

Si hi van menys persones de les previstes, és que el suflé va de baixa. Si el centre de Barcelona es col·lapsa de gent llavors és que els seus assistents són xais abduïts

Quan acabi tot caldrà fer un lli­bre o direc­ta­ment un estudi científic sobre l’ano­me­nat relat. El relat, per si encara no heu tin­gut la sort de topar-vos amb la paraula, és aquell fil argu­men­tal que acom­pa­nya un procés, per exem­ple, el de Cata­lu­nya. Diuen els teòrics que com més cohe­rent i com­pacte és el relat més pos­si­bi­li­tats té el final desit­jat d’acom­plir-se. Vaja, que per gua­nyar un país és millor ser un bon guio­nista i que la trama no perdi ni interès ni lògica. I en aquesta bata­lla, igual que amb la premsa inter­na­ci­o­nal, sem­bla que l’inde­pen­den­tisme va per davant. Però igual que passa amb altres face­tes del procés, més per demèrits de l’uni­o­nisme que no pas per altra cosa. M’explico: no genera cre­di­bi­li­tat menys­te­nir l’inde­pen­den­tisme amb la paròdia del boti­farrèndum i al cap de poc acu­sar-lo de vio­lent. Un altre exem­ple: les mani­fes­ta­ci­ons inde­pen­den­tis­tes o pun­xen o són mas­ses de gent adoc­tri­na­des. Mai s’acaba de tro­bar la xifra per­fecta: si hi van menys per­so­nes de les pre­vis­tes, és que el suflé va de baixa. Si el cen­tre de Bar­ce­lona es col·lapsa de gent, lla­vors és que els seus assis­tents són xais abduïts. Però és clar, són dis­pa­ri­tats lògiques si tenim en compte que no fa tant aquest procés era un enginy de la bur­ge­sia cata­lana per sal­var-se i ara resulta que qui tutela la revolta és la CUP. En la pri­mera fase, com es deu recor­dar, els anti­ca­pi­ta­lis­tes cata­lans s’havien venut a la dreta. Ara, en la segona és la gent d’ordre la que l’ha per­dut absor­bida pels revo­lu­ci­o­na­ris. Això és el relat. Però, com tot, sem­pre hi ha man­can­ces. Com és que ningú ha sor­tit a donar la volta a l’acu­sació de poli­tit­zar els nens en favor de l’inde­pen­den­tisme? Si tot­hom s’ha fet un fart de dir que aquest procés es fa pen­sant en les futu­res gene­ra­ci­ons, pot­ser hau­ria de començar a ser l’hora que no són els pares els que han poli­tit­zat els fills sinó que és la vida dels fills la que ha aca­bat poli­tit­zant uns pares.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia