L’única mediació

Molt bé, sí: medi­a­dors inter­na­ci­o­nals o locals que afa­vo­rei­xin l’entesa, el diàleg, l’acord, la pau... Però medi­a­dors amb quina part, a l’altra banda de Cata­lu­nya? Amb el pre­si­dent Mari­ano Rajoy? Ho hem cen­trat tot tant en la seva figura, els seus minis­tres i el seu par­tit que ha arri­bat a sem­blar que són el cen­tre i els agents únics de la resistència a accep­tar les rei­vin­di­ca­ci­ons cata­la­nes mani­fes­ta­des en el referèndum de diu­menge pas­sat o que es podrien mani­fes­tar en un referèndum acor­dat que fos més fia­ble. Rajoy i el seu govern se sen­ten con­for­tats per l’Estat i les seves for­ces, i aquí s’inclo­uen els altres par­tits. Dia­lo­gar amb qui, de tots aquests? Qui en seria el repre­sen­tant, el por­ta­veu, el cap visi­ble? La solució és dia­lo­gar amb l’Estat, que els aglu­tina. Però qui repre­senta l’Estat? El rei, però el rei ja va dir l’altre dia que abdi­cava de la funció arbi­tral i mode­ra­dora que li reserva la Cons­ti­tució que afirma defen­sar a ultrança. Es dei­xa­ria el rei “medi­a­tit­zar”, s’avin­dria que se li usurpés la funció que li cor­res­pon però que no vol exer­cir? Els medi­a­dors pro­fes­si­o­nals hi ente­nen més que jo, i més si són suïssos ame­ri­cans o vati­cans, però em sem­bla molt que per aquí la porta és tan­cada, o no és oberta com la de Puig­de­mont quan va repli­car el dis­curs del rei.

Alguns con­vi­den Puig­de­mont a con­vo­car elec­ci­ons. És un con­vit amb el plat d’entrada enve­ri­nat. Els par­tits sobi­ra­nis­tes que hi con­cor­re­gues­sin hau­rien de pre­sen­tar al pro­grama la decla­ració d’inde­pendència i serien per aquest motiu il·lega­lit­zats i enre­ti­rats de la cursa elec­to­ral. Unes elec­ci­ons amb només par­tits uni­o­nis­tes o cons­ti­tu­ci­o­na­lis­tes i amb els inde­pen­den­tis­tes cri­dant a l’abs­tenció com­pon­dria un Par­la­ment que posa­ria amb més evidència el pro­blema.

Els uns i els altres ens abo­quen a la decla­ració d’inde­pendència, de forma imme­di­ata, amb gra­du­a­ci­ons o com el govern estimi per no per­dre la sim­pa­tia inter­na­ci­o­nal. L’Estat, per boca de Rajoy, anun­cia grans represàlies: l’auto­no­mia, sus­pesa; el pre­si­dent i els seus con­se­llers, pre­sos; el Par­la­ment, clau­su­rat; nosal­tres, agre­dits; l’eco­no­mia, per terra. Però quina altra solució ens ofe­rei­xen? Una decla­ració d’inde­pendència o la seva even­tu­a­li­tat podria fer entrar en acció, ara sí, els medi­a­dors. De sobi­ra­nia a sobi­ra­nia, per precària que fos la nos­tra. Alguns diuen que de les nego­ci­a­ci­ons podria sor­tir el com­promís de cele­brar un referèndum accep­tat per les dues parts. Seria bo però també molt gros arri­bar al punt que Cata­lu­nya reclama des de fa anys i que l’Estat ha impe­dit a còpia de repres­si­ons i molts diners. Seria una pena per a nosal­tres però que­da­rien ells retra­tats i humi­li­ats davant el món, el rei inclòs, si només inver­tint en cam­pa­nya elec­to­ral el gua­nyes­sin.