Diàleg

Fins a divuit vega­des els par­tits cata­lans a Madrid o el mateix Par­la­ment de Cata­lu­nya han anat al Congrés dels Dipu­tats a dema­nar diàleg per solu­ci­o­nar un pro­blema polític. Fa uns mesos, el sobi­ra­nisme es va unir en una ini­ci­a­tiva, el Pacte Naci­o­nal pel Referèndum, que va reco­llir cen­te­nars de milers d’adhe­si­ons. El seu pre­si­dent, Joan Ignasi Elena, va dema­nar una reunió amb el del govern espa­nyol, Mari­ano Rajoy. No hi va haver cap res­posta. Encara no fa qua­tre dies, el pre­si­dent de la Gene­ra­li­tat, Car­les Puig­de­mont; el vice­pre­si­dent, Oriol Jun­que­ras; la pre­si­denta del Par­la­ment, Carme For­ca­dell, i l’alcal­dessa de Bar­ce­lona, Ada Colau, van adreçar una carta a Rajoy en què expres­sa­ven la dis­po­sició a nego­ciar una sor­tida política, “sense con­di­ci­ons”, és a dir, atu­rant fins i tot el referèndum. Cap res­posta, ni per edu­cació.

El 80% del poble català vol que es pugui exer­cir un dret bàsic uni­ver­sal, el de l’auto­de­ter­mi­nació, i la majo­ria d’aquest 80% ha optat sem­pre per fer-ho des de l’acord, amb un referèndum pac­tat, com a Escòcia. Però la res­posta del govern espa­nyol, i dels seus socis del PSOE, ha estat riure’s dels cata­lans i judi­ci­a­lit­zar un pro­blema polític fins a l’extrem d’haver-se car­re­gat el pres­tigi del poder judi­cial. Les sal­vat­ges càrre­gues poli­ci­als de l’1-0, mol­tes de les quals orde­na­des només per alliçonar els veïns d’alguns dels polítics sobi­ra­nis­tes, són la con­seqüència d’aquesta política.

Ara apa­rei­xen múlti­ples ini­ci­a­ti­ves de medi­ació, la majo­ria llo­a­bles i algu­nes que ama­guen sim­ple­ment interes­sos de l’Íbex 35 o de par­tits polítics. Totes, en tot cas, són ben­vin­gu­des ja que, com ha defen­sat sem­pre el sobi­ra­nisme i l’inde­pen­den­tisme, la solució ha de venir de la raó i no de la força. El que passa és que par­tei­xen de dos errors de base: no es pot posar al mateix nivell qui defensa poder votar i posar urnes que qui apa­llissa els que ho defen­sen. I, fona­men­tal, els medi­a­dors, si són seri­o­sos, no posen con­di­ci­ons prèvies només a una de les parts. Sem­bla, doncs, que entre els medi­a­dors n’hi ha que neguen el dret a l’auto­de­ter­mi­nació d’entrada. I aquests, sim­ple­ment, no ser­vei­xen per fer aquesta feina.