Premsa espanyola

Entre les mol­tes mani­pu­la­ci­ons, ampu­ta­ci­ons, ter­gi­ver­sa­ci­ons i inven­ci­ons que aquests dies han acom­pa­nyat els esti­mu­lants esde­ve­ni­ments de la nova Cata­lu­nya, hi ha hagut mit­jans de comu­ni­cació espa­nyols que fins i tot ens han mos­trat la Muriel Casals votant. Imat­ges d’arxiu exhi­bi­des enmig de la vigo­rosa actu­a­li­tat en un exer­cici d’incom­petència periodística que per força ha d’entris­tir i enut­jar els que encara ens dedi­quem a aquest ofici. Hem vist anti­gues capçale­res admi­ra­des venu­des a la causa de la men­tida; tele­vi­si­ons que ens ani­ma­ven a can­viar de canal quan eme­tien supo­sa­des pedre­ga­des a la Policía Naci­o­nal sense mos­trar abans com els fur­gons mira­ven d’atro­pe­llar mani­fes­tants; ter­tu­li­ans que nega­ven l’evidència de la bru­ta­li­tat poli­cial men­tre rere els seus cla­tells la retrans­me­tien les pan­ta­lles del plató; hem escol­tat entre­vis­ta­dors apel·lant a la violència amb el cinisme d’unes pre­gun­tes car­re­ga­des de verí; hem pogut escol­tar igual­ment peri­o­dis­tes entre­vis­tant minis­tres que acu­sa­ven les vícti­mes de pro­vo­car els bot­xins sense que s’imposés la pro­fes­si­o­na­li­tat de la repre­gunta, i final­ment hem pogut con­tras­tar la rea­li­tat retrans­mesa al món pel rigor dels peri­o­dis­tes inter­na­ci­o­nals a la falsa vir­tu­a­li­tat recre­ada per peri­o­dis­tes espa­nyols. Tot ple­gat ha aca­bat car­re­gant de raó l’eslògan “Premsa espa­nyola, mani­pu­la­dora” que alguns mani­fes­tants inde­pen­den­tis­tes cri­da­ven per boi­co­te­jar les con­ne­xi­ons tele­vi­si­ves dels canals esta­tals. El boi­cot a la premsa mai no és acon­se­lla­ble perquè la premsa repre­senta la invi­o­la­bi­li­tat de la lli­ber­tat d’expressió. Però sense renun­ciar a cap dels drets que tant ha cos­tat recu­pe­rar, també en la nos­tra pro­fessió, s’ha d’adme­tre que molta d’aquesta premsa no ha fet cap favor a la lli­ber­tat d’expressió. Perquè el pit­jor de tot ja no és només la càrrega falsària dels seus titu­lars sinó l’agres­si­vi­tat de les seves edi­to­ri­als, empe­nyent el govern espa­nyol cap a l’adopció de mesu­res que podrien ador­nar mol­tes por­ta­des a costa d’esguer­rar-ho tot.