“Europa” es repeteix

La no-reacció d’“Europa” ha dece­but molta gent. De poc han ser­vit els adver­ti­ments pre­vis: llops amb llops –estats amb estats– no es mos­se­guen. L’espe­rança en alguna forma de bon­dat induïa a pen­sar que la pre­su­mi­ble democràcia i els drets dels pobles (segons quins), que diu defen­sar, la por­ta­rien a fer un gest. Per ara no ha estat així. La dita llo­pada s’ha limi­tat a reci­tar el cate­cisme fun­da­ci­o­nal: cap llop no ha de ficar-se per a res al cau d’un altre llop. Només la violència de les càrre­gues poli­ci­als con­tra els votants ha inco­mo­dat les llo­ri­ga­des de nord enllà, més que res per una qüestió estètica: que cada llop devori el xai a dins del seu cau i així evi­tarà dei­xar-ho tot esquit­xat de vídeos. “Europa” ja havia obviat cata­lans i espa­nyols el 1945; les raons van ser les que després van ins­pi­rar el decàleg de la CEE des del Trac­tat de Roma (1957): fer diners i, en con­seqüència, com­ba­tre el comu­nisme i garan­tir la inte­gri­tat dels estats socis. Fou així que els ali­ats gua­nya­dors de la Segona Guerra Mun­dial, gràcies a l’obs­ti­nació de Churc­hill, van res­pec­tar el règim fei­xista espa­nyol perquè era anti­co­mu­nista i la Gran Bre­ta­nya hi nego­ci­ava; els EUA, que volien fer caure el dic­ta­dor tan­cant l’aixeta del petroli, van dei­xar fer l’esta­dista del puro; França estava per refer la casa pròpia. I vet ací que Churc­hill va poder obse­quiar Espa­nya amb 30 anys més de fran­quisme. Amb la res­tau­ració borbònica de 1975 “Europa” va moure fils perquè el capi­tal patís poc: als anys 80 va injec­tar milers de mili­ons per asse­gu­rar la soci­al­de­mocràcia pre­si­dida pel futur asses­sor del mul­ti­mi­li­o­nari Slim; una de les pri­me­res inver­si­ons va ser el metro Madrid-Sevi­lla perquè el del ribot pogués anar a embei­nar el sabre els caps de set­mana. Ara “Europa” torna a res­pec­tar les inte­ri­o­ri­tats espa­nyo­les. Per evi­tar soroll al diner (se’n sur­ten?), i, des­a­pa­re­gut el fan­tasma que recor­ria Europa, per aju­dar Rajoy amb la inte­gri­tat ter­ri­to­rial. “Europa” ha dit que si els cata­lans asso­lei­xen el seu estat –fet que els podria sem­blar rao­na­ble–, en altres llocs també el vol­drien! No con­si­de­ren pas que si Europa fos una con­fe­de­ració de naci­ons auto­de­ter­mi­na­des, la UE seria més forta, sen­tida i “euro­pe­ista” que aquesta dels estats; per mos­tra, recor­den el fracàs de la nonada Cons­ti­tució Euro­pea? És aquesta “Europa” que va tole­rar les atro­ci­tats a l’ex-Iugoslàvia de fa 25 anys i no mira pels milers de morts i d’aban­do­nats, fugi­tius de l’Ori­ent Mitjà. Per ara ja en té prou amb l’himne de Schi­ller i Beet­ho­ven, i el res­pecte a l’escle­rosi esta­tista.