plaça major

La criminalització del diàleg

Hi ha qui pensa que parlar és un delicte i a més ho va a denunciar davant la justícia

El Tri­bu­nal Suprem espa­nyol no apre­cia delicte en les reu­ni­ons que van man­te­nir el lehen­dakari López i el seu ante­ces­sor, Ibar­retxe, amb la cúpula de Bata­suna l'any 2006 (dels dia­ris). Diuen que el pen­sa­ment és lliure i que qual­se­vol pen­sa­ment, per més estra­fo­lari que sigui, s'ha de res­pec­tar. Bàsica­ment hi estic d'acord. Però una prova més que aquest país encara no ha asso­lit la seva plena nor­ma­li­tat democràtica és que no només encara hi ha qui pensa que par­lar és un delicte sinó que ho vagi a denun­ciar davant la justícia. I quan ja et comença a pujar la mosca al nas és quan veus que aquesta ins­ti­tució pren ofi­ci­al­ment en con­si­de­ració una denúncia per par­lar.

Un altre aspecte a tenir en compte és que soci­al­ment no passi res quan pas­sen coses tan estra­nyes com aquesta, és a dir, l'intent seriós i per la via judi­cial de trans­for­mar el diàleg en un delicte. Per desgràcia coses així ja no cri­den gaire l'atenció d'un sec­tor crei­xent de la ciu­ta­da­nia, aquell que ja es troba política­ment tan anes­te­siat que ha per­dut qual­se­vol capa­ci­tat de crítica. Gent que ni tan sols es plan­teja aques­tes nimi­e­tats davant de temes real­ment impor­tants a escala de país com ara la reno­vació de Guar­di­ola com a entre­na­dor del Barça o l'última fan­tas­mada del bat­lle de Bar­ce­lona. A mi, en canvi, cada dia em crida més l'atenció que aquests epi­so­dis tan estranys siguin con­si­de­rats nor­mals per un nom­bre crei­xent de ciu­ta­dans. Suposo que no dec estar prou anes­te­siat i no he entrat encara en les pecu­li­ars regles de una democràcia cer­ta­ment malalta com la nos­tra.

Aquesta vegada, però, el Tri­bu­nal Suprem, en una decisió al meu enten­dre plena de sen­tit comú però que no necessària­ment ha d'esta­blir cap pre­ce­dent, ha acor­dat una obvi­e­tat: par­lar no és un delicte. Alguns ciu­ta­dans això ja ho sabíem, però ara ho ha dit un jutge i l'obvi­e­tat s'ha fet ofi­cial, almenys en aquest cas. Així, tant el lehen­dakari López (que ho és tot i haver per­dut les elec­ci­ons) com el seu ante­ces­sor Ibar­retxe (el seu par­tit, el PNV, és a l'opo­sició tot i haver-les gua­nyat) s'estal­vi­a­ran el judici i pot­ser fins i tot la presó per haver par­lat amb la cúpula d'un par­tit polític. Tot­hom con­tent? Doncs no, aquells que són con­tra­ris que els polítics facin una de les seves fei­nes, és a dir, par­lar amb tot­hom, ja han anun­ciat que estan estu­di­ant qui­nes mesu­res pren­dran d'ara enda­vant per tal d'impe­dir-ho. Aquest és el nos­tre país.

(*) El radar de Sarrià



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.