Trenta-dos dies

Moltíssims cata­lans hem anat amunt i avall en els últims anys per defen­sar el país, les nos­tres ins­ti­tu­ci­ons, la nos­tra gent. Ens hem comp­tat per mili­ons. A les dia­des de l’11 de Setem­bre, a les mani­fes­ta­ci­ons i con­cen­tra­ci­ons de pro­testa. Dis­sabte mateix, 50.000 per­so­nes, segons xifres de l’Assem­blea Naci­o­nal, van omplir l’Estadi Olímpic Lluís Com­panys de Bar­ce­lona en el Con­cert per la Lli­ber­tat dels Pre­sos Polítics. Un con­cert que va ser­vir per omplir la “caixa de soli­da­ri­tat” amb què es paguen mul­tes i fian­ces, i també per enviar el mis­satge “No esteu sols” als polítics empre­so­nats o a l’exili. Les mobi­lit­za­ci­ons mul­ti­tu­dinàries ens han aju­dat a fer-nos sen­tir arreu, encara que no tot­hom ens hagi vol­gut escol­tar. Però la tena­ci­tat és indi­vi­dual. I les peti­tes llui­tes indi­vi­du­als són les que ho fan tot més gran. Aquí cal fer un crit d’admi­ració a molts petits ges­tos, fets des de racons ama­gats, que pas­sen des­a­per­ce­buts. A la Palma d’Ebre, un poble de menys de 400 habi­tants de la Ribera d’Ebre, des del dia 4 de novem­bre, ara fa trenta-dos dies inin­ter­rom­puts, que cada dia, a les vuit de la tarda, uns quants veïns del poble van deci­dir orga­nit­zar-se i par­ti­ci­par en una cas­so­lada per dema­nar l’alli­be­ra­ment dels pre­sos polítics. En dies deter­mi­nats, abans de començar a recórrer els car­rers del poble a toc de cas­sola, algun músic local inter­preta alguna peça al davant de l’ajun­ta­ment. Ni el fred que pela d’aquests dies no els ha fet defa­llir. Ni que ara estan en plena cam­pa­nya de collita de les oli­ves, que és l’acti­vi­tat prin­ci­pal de la majo­ria de pal­mencs. Ni el fet que molt poca gent, més enllà dels matei­xos veïns del poble, ni tan sols saben de la seva obs­ti­nada odis­sea. No tenen cap alta­veu mediàtic. La llàstima és que la decisió d’ahir del jutge Lla­nera de man­te­nir a la presó Oriol Jun­que­ras, Joa­quim Forn, Jordi Sànchez i Jordi Cui­xart no deixa marge per al defa­lli­ment. Les cas­so­les hau­ran de con­ti­nuar res­so­nant en aquest petit racó del món.