Ètica, estètica i pragmatisme

Ètica és obrar d’acord amb uns prin­ci­pis morals de res­pecte; estètica és dotar els actes d’una esce­no­gra­fia equi­li­brada, i prag­ma­tisme és actuar amb una fina­li­tat pràctica, d’obtenció de resul­tats posi­tius. L’ètica dels objec­tius sobi­ra­nis­tes ja està ben defi­nida: assu­mir res­pon­sa­ble­ment el man­dat democràtic de la ciu­ta­da­nia que es mani­festa favo­ra­ble a la inde­pendència de Cata­lu­nya. L’estètica la prac­ti­quem molt bé: ens mani­fes­tem mul­ti­tu­dinària­ment i cívica­ment sem­pre que se’ns demana, donem vida i color als car­rers i a la política, orga­nit­zem con­sul­tes d’auto­de­ter­mi­nació i fins i tot pro­cla­mem solem­ne­ment una república. De prag­ma­tisme és del que anem més coi­xos. És veri­tat que totes aques­tes acci­ons ser­vei­xen per man­te­nir dem­peus i per­ma­nent­ment activa la causa inde­pen­den­tista i fan que se situï en el pri­mer plànol de l’actu­a­li­tat política naci­o­nal i inter­na­ci­o­nal. Però després de tants anys de peix al cove ens ha sem­blat que n’hi havia prou amb una acti­tud rebel per exer­cir la sobi­ra­nia i ja hem vist fins on ens per­met arri­bar. No es poden llançar polítiques a la pape­rera de la història sense tenir garan­ti­des les noves ni pas­sar pan­ta­lles sense eli­mi­nar els virus obso­lets, perquè retro­ce­dim. Recu­pe­rem pri­mer les ins­ti­tu­ci­ons que ens han sos­tret i després del 21-D siguem pragmàtics: tre­ba­llem meti­cu­lo­sa­ment i amb pre­cisió i fem que el silenci sigui com la boira que no deixa veure res fins que t’ho tro­bes al davant.