Se’ns gira feina

Tot­hom té dret a mar­car el per­fil que vul­gui. ERC ha de pair que no ha estat el par­tit inde­pen­den­tista més votat i té el dret a creure que part de la culpa és d’un dis­curs, el de la res­ti­tució, trampós, de JxCat. La CUP ha d’ana­lit­zar per què gent que l’havia votat ara ho ha fet per Puig­de­mont, no pas per ide­o­lo­gia, obvi, sinó jus­ta­ment per donar suport a la ins­ti­tució. Puig­de­mont era el vot més tren­ca­dor amb Espa­nya. I JxCat haurà de demos­trar que l’eslògan de cam­pa­nya era més que un eslògan i que la res­ti­tució no només es vol, sinó que és pos­si­ble. Però aquest període de temps és finit. I més amb un PP que inten­tarà bur­xar en aques­tes pos­si­bles divi­si­ons i que ja ha mar­cat el ple de cons­ti­tució del Par­la­ment per al 17 de gener, abans del ter­mini màxim. Els tres par­tits del 155 encara no han per­dut l’espe­rança de gover­nar, tot i tenir mino­ria al Par­la­ment i, men­tre vuit dels dipu­tats inde­pen­den­tis­tes no puguin votar, esgo­ta­ran totes les opci­ons. No obli­din que el ter­reny de la guerra bruta con­ti­nua obert.

Però, deia, la rea­li­tat és la que és i el bloc inde­pen­den­tista no té altra opció que posar-se d’acord. La impos­si­bi­li­tat d’una tro­bada física entre Puig­de­mont i Oriol Jun­que­ras com­plica les coses, però ja tro­ba­ran la solució. Cal eli­mi­nar el 155 al més ràpid pos­si­ble i tots en són prou cons­ci­ents. Ara, i un cop hi hagi acord, el que sigui, per a la inves­ti­dura, què? És obvi que no es pot tor­nar a fer el mateix. L’objec­tiu final sí que és el mateix: la inde­pendència i el des­ple­ga­ment de la República. Però, com i amb quins ter­mi­nis? Caldrà un full de ruta clar i expli­ca­ble.

I caldrà, sobre­tot, ser cons­ci­ents de la rea­li­tat. I la rea­li­tat és que un 25% de la població del país ha votat un par­tit que va néixer única­ment i exclu­siva per ani­qui­lar cul­tu­ral­ment i política la nos­tra nació. Tot­hom que els va votar ens volia ani­qui­lar? Segur que no. Hi ha haver gent que es va sen­tir agre­dida, gent que va tenir por... gent que, sim­ple­ment, va reac­ci­o­nar a una pos­si­bi­li­tat real. Bar­ris rojos s’han con­ver­tit en taron­ges sense impor­tar-los les mesu­res econòmiques ultra­li­be­rals a què van donar suport. I caldrà tre­ba­llar per rever­tir això, caldrà tre­ba­llar als bar­ris, caldrà crear ponts de diàleg amb els comuns, amb el PSC... i amb els uni­o­nis­tes. Caldrà tre­ba­llar molt. L’objec­tiu final s’ho val.