Anar per feina o democràcia

Quan passi el temps i es pugui obser­var amb pers­pec­tiva, és pos­si­ble que alguns s’aca­bin pre­gun­tant com és que van man­te­nir posi­ci­ons com les que estan tenint en les cir­cumstàncies històriques que vivim. Només des del con­ser­va­do­risme més abso­lut i reac­ci­o­nari es pot girar l’esquena al que vol la mei­tat de la soci­e­tat i obviar la repressió judi­cial i política a la qual se l’ha sotmès, i és ben trist que aquest sigui el paper que par­tits de tra­dició democràtica, pro­gres­sista, i fins i tot amb ínfu­les de trans­for­mació radi­cal, estan tenint en aquests dies de fi de règim a Cata­lu­nya.

Quin balanç democràtic més trist: haver menys­tin­gut durant sis anys el que volia el 48% de la població, haver permès la per­se­cució judi­cial tan arbitrària que és incapaç de resis­tir un procés d’extra­dició a Bèlgica i una petició de detenció a Dina­marca, l’ús de la força amb cops de porra con­tra la població i els empre­so­na­ments sense prou base jurídica; per­me­tre que més de mil per­so­nes esti­guin amb ame­na­ces judi­ci­als, col·labo­ra­dors d’un règim, defen­sar l’apli­cació auto­ritària de la Cons­ti­tució sobre una població que majo­ritària­ment ja no la vol i enten­dre la llei no pas com la garan­tia de l’evo­lució lliure de la soci­e­tat sinó única­ment com a límit i fron­tera d’allò que no pot ser can­viat per molt que una majo­ria sig­ni­fi­ca­tiva de ciu­ta­dans ho vul­guin.

Ara, el PSC ha anun­ciat que por­tarà al TC qual­se­vol intent de fer pos­si­ble la inves­ti­dura del can­di­dat esco­llit per la majo­ria par­la­mentària. Un altre cop el refugi for­mal per impe­dir la volun­tat democràtica sor­gida d’unes elec­ci­ons amb par­ti­ci­pació, i per tant legi­ti­mi­tat, indis­cu­ti­ble. Els Comuns també s’hi opo­sen, amb el sor­pre­nent argu­ment que és un debat estèril, cal anar per feina i no es pot man­te­nir atu­rada l’acti­vi­tat política per la reacció judi­cial que pro­vo­ca­ria per part de l’Estat. Sobta, en par­tits que fan ban­dera de la radi­ca­li­tat democràtica, que el bon fun­ci­o­na­ment de l’engra­natge admi­nis­tra­tiu sigui més impor­tant que la lli­ber­tat democràtica dels cata­lans d’esco­llir qui els governa. Al final, el nucli del debat es redu­eix a si els cata­lans tenim dret a gover­nar-nos per nosal­tres matei­xos, o si això és un dret que només cal defen­sar-lo per a soci­e­tats d’altres lati­tuds.