No em puc concentrar

Fa cinc mesos que no em puc con­cen­trar. Amics i cone­guts han coin­ci­dit que des del maleït atemp­tat de la Ram­bla, és difícil retro­bar la tran­quil·litat espi­ri­tual. El cas és que dedico mol­tes esto­nes a lle­gir arti­cles, a mirar vídeos, a escol­tar debats, a assis­tir a alguna de les con­cen­tra­ci­ons i mani­fes­ta­ci­ons que es con­vo­quen, com ara la marxa groga que hi ha pre­vista diu­menge vinent, una ini­ci­a­tiva de Celrà que s’ha escam­pat com una taca d’oli pel Gironès. Només fal­ta­ria que no sortíssim al car­rer, que no poséssim llaços grocs fins a la Dona mari­nera o que no rei­vin­diquéssim cada dia la lli­ber­tat dels pre­sos i el retorn dels exi­li­ats, perquè avui Cui­xart i Sánchez enca­de­nen cent dies de presó injusta, ben segur la pri­vació de lli­ber­tat més arbitrària des de la Tran­sició, i Forn i Jun­que­ras van cap als tres mesos. Men­tres­tant, con­ti­nuen les acci­ons de l’Estat espa­nyol que no tenen cap sen­tit, com ara pri­o­rit­zar el TAV Cas­telló-Madrid, tenint la línia medi­terrània feta un des­as­tre, que és la con­nexió de Cata­lu­nya amb el País Valencià, Múrcia, Anda­lu­sia i part d’Àfrica, des d’on, per anar cap a Europa, és de sen­tit comú que es passi pel pre­cari eix medi­ter­rani. O aquesta pre­tensió del PP de col·locar l’expre­si­dent del TC, Fran­cisco Pérez de los Cobos, com a magis­trat del Tri­bu­nal Euro­peu de Drets Humans, quan no va poder res­pon­dre cap pre­gunta en anglès, havent men­tit en la pre­sen­tació del currículum. Ho inten­ten perquè saben que el futur de Cata­lu­nya ja s’està jugant a Europa. Com va evi­den­ciar dilluns el pre­si­dent Puig­de­mont, sotmès a un dur qüesti­o­nari per la pro­fes­sora de la Uni­ver­si­tat de Copen­ha­guen Mar­lene Wind, mani­festa uni­o­nista. No em puc con­cen­trar, i no hi aju­den gens la ceguesa, la hipo­cre­sia i la mes­qui­nesa de molta gent que viu a Cata­lu­nya i que es diuen cata­lans, que han con­ver­tit el dret a deci­dir en una causa bèl·lica, arri­bant a extrems d’immo­ra­li­tat i a la estu­pi­desa més abso­luta quan el govern del PP amb el suport del Cs i PSOE va incen­ti­var que les empre­ses mar­xes­sin de Cata­lu­nya, i que part del tei­xit empre­sa­rial català hi hagi donat suport. No tenen la pers­pec­tiva històrica i la mínima intel·ligència per enten­dre que si Cata­lu­nya es para, Espa­nya se’n va a la ruïna? O ja ho saben i ens pre­fe­rei­xen espo­li­ats i humi­li­ats, abans de man­te­nir un diàleg que resol­dria bona part del con­flicte. Quant de fana­tisme, quanta benei­te­ria i quanta mal­dat.