Estudiar cada moviment

La repressió no pararà, anirà a més. El dar­rer exem­ple: el jutge del Tri­bu­nal Suprem manté el con­se­ller legítim d’Inte­rior, Joa­quim Forn, a la presó perquè és inde­pen­den­tista. I ho diu sense embuts: “Per­sis­teix la incer­tesa que la volun­tat política majo­ritària sigui res­pec­tar l’ordre legal per asso­lir l’aspi­ració d’inde­pendència que encara avui com­par­teix l’inves­ti­gat.” Aquest dar­rer exem­ple, doncs, situa els repu­bli­cans, siguin fidels a la figura del pre­si­dent de la Gene­ra­li­tat, votants d’ERC o favo­ra­bles a la rup­tura total que pro­pugna la CUP, en una situ­ació men­tal molt difícil per fer el que toca fer ara: parar el cap i pen­sar molt bé quins han de ser els pròxims movi­ments. I parar el cap no vol dir parar les mans, vol dir que, men­tre es manté la resistència no vio­lenta, men­tre es tre­ba­lla per inter­na­ci­o­na­lit­zar el procés, es fa la peda­go­gia arreu sobre els bene­fi­cis de la República, etcètera, es pensa quin ha de ser el full de ruta –ja sé que l’expressió no és bona però així ho entén tot­hom...– per als pròxims anys. Perquè par­lem d’anys de lluita, i cal pla­ni­fi­car-los.

Aquesta pro­posta, però, té, almenys, un pro­blema... qui lidera aquesta reflexió? Aquest procés va néixer de la gent i va ser aquesta la que va impul­sar els polítics, fins al punt de con­ver­tir en inde­pen­den­tis­tes, per exem­ple, par­tits auto­no­mis­tes. I això s’ha de man­te­nir. Ara, també és cert que aquesta empenta, aquesta feina, ha de tenir una repre­sen­tació política i, en el sis­tema actual, aquesta ha de venir mit­jançant els par­tits polítics. No hi ha cap altra manera que per­meti que un procés inde­pen­den­tista sigui homo­lo­ga­ble a qual­se­vol estàndard inter­na­ci­o­nal. Per tant, toca un esforç, un altre, d’uni­tat entre els par­tits polítics repu­bli­cans –superat l’epi­sodi de la inves­ti­dura– i toca refer les rela­ci­ons amb la soci­e­tat civil, sobre­tot amb una ANC molt tocada per la jugada política de Jordi Sànchez i amb uns CDR que han de tenir un paper més defi­nit. I cal, sobre­tot, dir les coses pel seu nom.