Opinió

Tribuna

Tot ha de ser divertit

“Sí, l’excés de divertiment tot ho ha inundat

Entro a com­prar unes ulle­res del cerca. La far­macèutica i amiga me’n va ense­nyant i, en mos­trar-me’n unes de colors cri­da­ners –tipus Duran i Lleida–, exclama: “Queda’t aques­tes, que són diver­ti­des...” Diver­ti­des? Unes ulle­res poden ser bones o molt bones per la qua­li­tat dels vidres, la resistència de la mun­tura, etcètera; fins i tot unes ulle­res poden ser boni­ques. Això de “diver­ti­des” m’ha produït el mateix efecte que quan a un car­gol li toquen les banyes; posats, més aviat me’n com­pra­ria unes de seri­o­ses i pot­ser fins i tot avor­ri­des. Sí, l’excés de diver­ti­ment tot ho ha inun­dat i a vega­des sem­bla una pro­clama cínica o foteta: Dei­xar de fumar pot ser diver­tit (Pagès Edi­tors).

Però posem-nos seri­o­sos. Una altra amiga, aca­bada de jubi­lar, que inver­teix part del matí a cami­nar, explica que a les nou passa a prop d’una escola i sent que, per adver­tir els dis­cents –i els docents, ha!- del començament de les clas­ses, els posen música clàssica; enri­o­lada, diu que ho troba... diver­tit. Diver­tit escol­tar Beet­ho­ven i entrar a classe? Sí, és clar: vol dir que ini­ciar la jor­nada esco­lar amb música és més balsàmic, zen, màntric... que no pas fer-ho amb l’ensurt d’un tim­bre o d’una sirena, avor­rits de calaix. Però com que l’edu­cació fami­liar i esco­lar fa anys que també vol ser diver­tida, seguim el fil. Ha de ser diver­tit apren­dre, edu­car-se, for­mar-se, ins­truir-se, millo­rar, com­par­tir, col·labo­rar... i tot allò que cor­rent­ment s’ha adqui­rit a l’aula? Amb mes­tres que, si volen ser del dia, han de fer de pallas­sos o, pel cap baix, de bufons? El que ha estat fer classe, ha d’apro­xi­mar-se a una suc­cessió de per­for­man­ces al més allu­nya­des pos­si­ble de qual­se­vol forma de seve­ri­tat, seri­o­si­tat, rigor, exigència? I no obli­dem la cleda fami­liar: molts pares –i els avis más guais del par­que– con­ver­tits en amics i a vega­des ser­vi­dors dels rebrolls, mal­den per excel·lir en la bana­lit­zació i tro­ba­rien ofen­siva cap referència a l’esforç, la dis­ci­plina, la volun­tat i l’aus­te­ri­tat. Escola i família pro­mo­to­res d’un món en perpètua festa on cap acte com­porta fac­tura d’irres­pon­sa­bi­li­tat, i qual­se­vol càstig resul­ta­ria satànic.

Bé, parem perquè el tre­men­disme, ja se sap...; però bé que hi ha qui s’exclama de l’excés d’ado­les­cents de 35 o 40 anys que se’ls ha pas­sat l’arròs per adqui­rir els anti­cos­sos bàsics de super­vivència en situ­a­ci­ons ni que siguin domèsti­ques. Aca­bem lli­gant l’assig­na­tura “Lle­gir és diver­tit”, cor­rent en esco­les i ins­ti­tuts, amb l’arti­cle “Lle­gir no és diver­tit” (Set­ma­nari de l’Alt Empordà) del tin­tinòleg i recent novel·lista J. M. Sol­de­vi­lla. Diu el pro­fes­sor que lle­gir pot ser amè, apas­si­o­nant, hipnòtic, ens pot trans­for­mar, con­so­lar, fas­ci­nar o avor­rir. Però que lle­gir exi­geix dis­ci­plina, rigor, molt de temps, sovint esforç, aïlla­ment, tre­ball intel·lec­tual, con­cen­tració i ganes, mol­tes ganes... I que ha arri­bat el moment de dir-ho als joves.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia