Opinió

Vuits i nous

Maria Aurèlia

“Agustí Pons publica la biografia de l’escriptora i activista

Agustí Pons és un acre­di­tat biògraf. Li devem les vides de Sal­va­dor Espriu, Nèstor Luján, Pere Cal­ders... També la de Maria Aurèlia Cap­many que ara, amb motiu dels cent anys del nai­xe­ment d’ella, Pons ree­dita no sé si “cor­re­gida i aug­men­tada“ però en tot cas com­ple­tada i “actu­a­lit­zada”: arriba a incloure una cita d’una altra bio­gra­fia, la que Jordi Amat ha escrit de Josep Benet i que acaba de sor­tir del forn. Agustí Pons fa elo­gis del lli­bre d’Amat. Va bé: sig­ni­fica que ens tro­bem davant un home generós i just, ingre­di­ents que per escriure les vides dels altres són neces­sa­ris. Un altre biògraf igno­ra­ria l’obra de la com­petència, com fan sovint alguns his­to­ri­a­dors o alguns novel·lis­tes. Un novel·lista encara, però com pot un his­to­ri­a­dor o un biògraf pas­sar per alt les apor­ta­ci­ons dels col·legues, si els ser­vei­xen mate­rial útil?

Maria Aurèlia Cap­many; l’època d’una dona conté la vida de la titu­lar, que en el camp intel·lec­tual i de l’acti­visme també polític va fer de tot, i, com asse­gura el subtítol, pre­senta la nar­ració d’una època. Una època poblada d’homes i dones amb qui la Maria Aurèlia es va rela­ci­o­nar i que fan que el lli­bre inclo­gui a la vegada altres bio­gra­fies: el pare de la pro­ta­go­nista, el folk­lo­rista Aureli Cap­many, el direc­tor de tea­tre Ricard Sal­vat, Sal­va­dor Espriu, Jaume Vidal Alco­ver, Pas­qual Mara­gall... Una de les exigències d’una bona bio­gra­fia, el retrat d’un entorn d’una època, queda satis­feta. També és tra­di­ci­o­nal dema­nar a les bio­gra­fies que no siguin hagi­ogràfiques, que no expli­quin la vida d’un sant. Agustí Pons evita l’escull: pri­mer pel seu bon ofici i cate­go­ria i després perquè, si mes no ideològica­ment o política­ment, no com­par­teix alguns dels postu­lats de la retra­tada. Ana­litza algu­nes de les seves novel·les, i aquí emer­geix el Pons crític lite­rari. Algu­nes les deixa molt bé i d’altres no tant. El que és segur és que ens tro­bem davant d’una gran dona i, amb les seves misèries i gran­de­ses, una època no sé si gran però sí fona­men­tal vista avui.

Em per­mets una petita apor­tació, Agustí? Dius que la Maria Aurèlia se sen­tia fas­ci­nada per les grans intel·ligències i que per aquest con­ducte se n’ena­mo­rava: Sal­vat, Espriu, Vidal Alco­ver... Lluís Ter­ri­ca­bras, en Terri de Mataró, que no surt al lli­bre, és, com ella, del 1918. Li vaig escriure la bio­gra­fia. En un apart em va con­fes­sar el que al lli­bre s’insi­nua: una relació amb la Maria Aurèlia. I Terri era un auto­di­dacte, segons com un pri­mi­tiu. Això sí: es va rela­ci­o­nar amb els que feien Ariel. Els va aju­dar a ven­dre la revista i els va con­duir al seu Racó de Mataró. Un detall: Ricard Sal­vat i en Terri van man­te­nir una anti­pa­tia mútua. La història oral té poc valor per als mane­geu docu­ments, però ajuda a com­ple­tar i fins i tot a fer infi­nita una vida.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia