Vaga feminista

Avui hi ha una vaga gene­ral con­vo­cada amb el motiu de llui­tar con­tra la dis­cri­mi­nació de la dona en gene­ral i en con­cret al mer­cat labo­ral. L’asset­ja­ment sexual és pot­ser la punta de l’ice­berg del mas­clisme al món del tre­ball, però vull cen­trar-me en la bretxa sala­rial, que repre­senta més que cap altra la com­ple­xi­tat de com els homes sot­me­tem les dones. La bretxa sala­rial és el feno­men en què les dones cobren menys que els homes, en con­cret gua­nyen de mit­jana 3 euros per cada 4 euros que gua­nyen els homes. La solució “legal” no és fàcil, els con­ve­nis col·lec­tius mar­quen els sous mínims de cada sec­tor i cada cate­go­ria labo­ral i en cap lloc diu que les dones hagin de cobrar menys que els homes. A igual feina, en teo­ria les dones cobren igual que els homes.

Una cosa és la llei, una altra és la rea­li­tat. La font més impor­tant de la bretxa es troba en el repar­ti­ment de fei­nes i rols entre homes i dones. Soci­al­ment hem car­re­gat a l’esquena de les dones la cura dels nens i dels fami­li­ars depen­dents. Això fa que les dones entre els 25 i els 50 anys es dedi­quin més inten­si­va­ment que els homes a fer les tas­ques de per­so­nes depen­dents. Això porta a tres efec­tes: el pri­mer és que més dones que homes aban­do­nen el mer­cat labo­ral per cui­dar fami­li­ars, jus­ta­ment en la franja d’edat en què és més fàcil pro­mo­ci­o­nar-se. En aquesta franja d’edat, la mei­tat de dones que no tre­ba­llen ho fan perquè estan cui­dant un fami­liar, nens o una altra per­sona. Només un 10% dels homes que no tre­ba­llen ho fan per aquest motiu. També les dones tenen jor­na­des par­ci­als i reduc­ci­ons de jor­nada per cura de fami­li­ars amb més pro­ba­bi­li­tat que els homes. Tot això fa que els homes es pro­mo­ci­o­nin entre els 25 i 50 anys molt més que les dones, ocu­pin jor­na­des com­ple­tes, esti­guin més actius al mer­cat labo­ral i tin­guin millors sala­ris. Això no afecta només les dones amb fills o fami­li­ars depen­dents, els empre­sa­ris ho pre­ve­uen i abans fit­xa­ran un home en llocs de pro­moció i res­pon­sa­bi­li­tat per la pro­ba­bi­li­tat que la dona pugui dei­xar tem­po­ral­ment la feina per cui­dar nens.

Hi ha altres efec­tes que expli­quen la bretxa sala­rial, per exem­ple les dones tre­ba­llen en alguns sec­tors pit­jors pagats, com ara el sec­tor de la dependència, men­tre que els sec­tors amb millor salari, els indus­tri­als, són sec­tors molt mas­cu­li­nit­zats, que també for­men part del repar­ti­ment social de rols i tas­ques, també la presència infe­rior de dones en càrrecs de coman­da­ment o direc­tius. Avui hi ha molts motius per anar a la vaga, dar­rere la bretxa sala­rial hi ha molt més que una solució legal i sen­zi­lla. I és que si els homes cobrem més és perquè com­pe­tim amb dones que fan la nos­tra part de feina a la llar i cui­dant fami­li­ars.