La paràlisi és reaccionària

Després de la victòria de les for­ces repu­bli­ca­nes el 21-D, ara resulta que si aquests par­tits fan govern això seria una mena de recu­lada històrica i, en canvi, man­te­nir el país en el regne del 155 és d’allò més revo­lu­ci­o­nari. Doncs, des de la meva pers­pec­tiva, la paràlisi ins­ti­tu­ci­o­nal i política és el que resulta més reac­ci­o­nari. Hi ha molts fac­tors que han con­tribuït a l’espec­ta­cu­lar crei­xe­ment de l’inde­pen­den­tisme des dels 14 dipu­tats d’ERC i Soli­da­ri­tat del 2010 fins a les majo­ries abso­lu­tes en les dues dar­re­res con­te­ses elec­to­rals. I resulta evi­dent el motor que han supo­sat les orga­nit­za­ci­ons de la soci­e­tat civil. Però obviar l’impuls fona­men­tal exer­cit des del govern és demagògia anti­política que casa mala­ment amb l’empre­so­na­ment i l’exili de l’últim exe­cu­tiu. El que ens ha permès asso­lir fites històriques com ara l’1-O o la poste­rior decla­ració d’inde­pendència no va ser la paràlisi de finals del 2015 pel vet de la CUP a Mas, sinó la for­mació d’un govern com el de Puig­de­mont-Jun­que­ras. Estic con­vençut que els governs repu­bli­cans fan República. I per això a Cata­lu­nya cal un govern que actuï i torni a fer de motor del repu­bli­ca­nisme. Per la qual cosa, cal superar la fase d’embar­ran­ca­ment pel que fa al can­di­dat o can­di­data a la pre­sidència. Però també cal aban­do­nar maxi­ma­lis­mes a l’hora de nego­ciar, que en el millor dels casos suposa que orga­nit­za­ci­ons mino­ritàries inten­ten dic­tar com s’ha de fer la República a qui acaba assu­mint el gruix de la repressió. Cal un govern que pren­gui les reg­nes de les ins­ti­tu­ci­ons per plan­tar cara a la intenció de l’Estat espa­nyol de con­ti­nuar exer­cint el 155 ni que sigui en versió soter­rada, per fer polítiques que aju­din a eixam­plar la base repu­bli­cana i per posar en marxa el procés cons­ti­tu­ent que faci pos­si­ble imple­men­tar la República efec­tiva. Renun­ciar a aquest front de bata­lla i flir­te­jar amb noves elec­ci­ons, perquè alguns cre­uen que tenen millors expec­ta­ti­ves que fa uns mesos és sim­ple­ment un error històric.