El MOT, consolidat

La cin­quena edició del MOT, el fes­ti­val de lite­ra­tura que se cele­bra entre Girona i Olot, s’ha enge­gat amb un gran èxit de públic, fet que demos­tra que mal­grat els mals augu­ris que diuen que la gent no lle­geix i que com­pra menys lli­bres, hi ha un col·lec­tiu humà prou relle­vant interes­sat en el que puguin expli­car autors i escrip­tors, en les con­ver­ses del fes­ti­val que, amb el títol de Lite­ra­tura encar­nada, demà es reprèn a Olot, amb un atrac­tiu car­tell: Mir­cea Car­ta­rescu, Bashkim Shehu, John Car­lin, Ngugi Wa Thi­ong’O, Salem Zenia, Luis Sepúlveda, Luisgé Martín, Bel Olid, Belén Gope­gui, i els nos­trats Anna Ball­bona, Mar Bosch, Vicens Pagès, Valèria Gai­llard i Xevi Sala. L’oferta és molt àmplia i gratuïta, de manera que es donen casos com el de dis­sabte pas­sat, en què la con­versa entre l’escrip­tor i acti­vista napo­lità Erri de Luca i el peri­o­dista i polític David Fernàndez va obli­gar la bibli­o­teca Car­les Rahola a posar dues pan­ta­lles en dife­rents espais, i encara va que­dar molta gent dreta. Erri de Luca és un home com­promès, antic obrer de la Fiat, i va for­mar part del grup revo­lu­ci­o­nari Lotta Con­ti­nua. En cinc anys, el MOT, impul­sat pels ajun­ta­ments de les dues ciu­tats, comis­sa­riat enguany per Josep Ramo­neda, i que durant tres edi­ci­ons ha dina­mit­zat la pro­fes­sora Mar­ga­rida Casa­cu­berta, ha demos­trat que la lite­ra­tura pot atraure mul­ti­tuds. Hi ajuda que es pro­gra­min pri­me­res figu­res, però el model enfor­tit en poc temps de vol fa que sigui un dels fenòmens cul­tu­rals més relle­vants dels dar­rers anys. I ahir, gràcies a la gen­ti­lesa de Sílvia Pla­nas, direc­tora del Museu d’Història de Girona, la peri­o­dista i escrip­tora Cris­tina Masanés i un ser­vi­dor vam poder recor­dar la figura i l’obra de Car­les Rahola, amb l’emo­tiva esce­no­gra­fia del que havia estat el seu des­patx, un mobi­li­ari que la família ha cedit amb gene­ro­si­tat a l’Ajun­ta­ment. Una mena de MOT obert, que ha permès reme­mo­rar de nou la figura de l’escrip­tor i polític gironí que el fran­quisme va afu­se­llar fa 79 anys. Ens vam cen­trar en el Bre­vi­ari de ciu­ta­da­nia, l’obra que la Bibli­o­teca Fun­dació Valvi va recu­pe­rar el 2009, al mateix temps que Quim Cur­bet embran­cava més d’un cen­te­nar de per­so­nes a home­nat­jar Rahola escri­vint un Nou bre­vi­ari de ciu­ta­da­nia. Es esfereïdor lle­gir avui el seu assaig La pena de mort a Girona, que com­ple­menta l’edició, i encara més quan ell havia supli­cat: “Que no torni a aixe­car-se el patíbul en el clos august de la nos­tra noble i esti­mada Girona.”