Savis que rectifiquen

Les parau­les del con­se­ller Ernest Mara­gall sobre el tri­par­tit han estat repe­ti­des fins a l'exte­nu­ació: «Expe­ri­ment», «fatiga dels cata­lans», «arte­facte ines­ta­ble». El rebom­bori gene­rat pel titu­lar d'Edu­cació ha pro­vo­cat crítiques però també una afer­ris­sada defensa de com­panys de par­tit i d'exe­cu­tiu com Antoni Cas­tells. Es reclama lli­ber­tat d'opinió sobre temes polítics per als con­se­llers. I prou que tenen raó, aquells que impe­tu­o­sa­ment han exi­git carta blanca per a Mara­gall a l'hora d'opi­nar sobre el tri­par­tit i sobre el que vul­gui. Sem­pre és d'agrair que es vul­gui can­viar tics ina­pro­pi­ats de la nos­tra política. Rec­ti­fi­car és de savis. I si un dia es va des­ti­tuir un con­se­ller com Car­re­tero, que va fer valo­ra­ci­ons polítiques, perquè des­a­gra­da­ven a la Mon­cloa i al pre­si­dent d'aquell moment –per cert, germà de l'actual con­se­ller que ha esva­lo­tat el galli­ner–, ara deu ser que con­se­llers com Antoni Cas­tells que ja esta­ven en aquell tri­par­tit s'ado­nen de l'error que va supo­sar tal cen­sura, que fins i tot va arri­bar a pro­vo­car l'expulsió del con­se­ller opi­na­dor amb una remo­de­lació de govern inclosa que només va gene­rar ines­ta­bi­li­tat. Perquè dir que Zapa­tero és un dema­gog és una opinió política que avui en dia va en boca de molts i qua­li­fi­car el tri­par­tit de Dra­gon Khan no dife­reix de qua­li­fi­car-lo d'arte­facte ines­ta­ble. Per tant, és ben segur que és una rec­ti­fi­cació, perquè si no fos així vol­dria dir que en rea­li­tat el que es defensa és que un con­se­ller té dret a opi­nar però només si és dels meus. I en cas con­trari se'l pot cru­ci­fi­car amb acu­sa­ci­ons d'irres­pon­sa­bi­li­tat, infan­ti­lisme i totes aque­lles fra­ses fetes dels que s'ator­guen el mono­poli de la seri­o­si­tat i la res­pon­sa­bi­li­tat. Però vull creure que no estem davant un pen­sa­ment tan poc edi­fi­cant.