Aquelles casernes (1)

Durant cinc anys, del 1988 al 1992, l’espai de les anti­gues caser­nes mili­tars –cedit el 1985 pel Minis­teri de Defensa a la ciu­tat– va ser l’esce­nari prin­ci­pal del pop i el rock en directe a Girona, i així ho recor­den aquells que van gau­dir i, de vega­des, patir amb aquells con­certs, alguns mul­ti­tu­di­na­ris i altres que amb prou fei­nes van reu­nir qua­tre gats en un espai en què es va arri­bar a cal­cu­lar un afo­ra­ment per a 20.000 per­so­nes. Aquesta història comença amb un gran èxit: El Último de la Fila, o sigui, Manolo García i Quimi Por­tet, van estre­nar l’esce­nari de les caser­nes el 15 de juliol del 1988 en el seu moment de ple­ni­tud –pre­sen­ta­ven Como la cabeza al som­brero– i més de 8.000 per­so­nes van pas­sar per taqui­lla. Aquell estiu va con­ti­nuar amb els con­certs de Los Rebel­des (22 de juliol), Loqui­llo y Los Tro­glo­di­tas (28 de juliol) i Dun­can Dhu (13 d’agost), tots ells amb xifres d’assistència menors a l’asso­lida per García i Por­tet. Luis Edu­ardo Aute, que el 4 d’agost va can­tar a Pera­lada, va decla­rar en una entre­vista que li va fer Xevi Pla­nas que li agra­da­ria actuar a les anti­gues caser­nes, on ell havia fet la mili el 1965: no per una qüestió sen­ti­men­tal, sinó per cele­brar la con­versió d’aquell recinte mili­tar que l’havia depri­mit tant en un nou espai per a la música.

A finals d’agost es va fer públic que l’alcalde Nadal havia pro­po­sat als arqui­tec­tes Oriol Bohi­gas, Josep Mar­to­rell i David Mackay que redac­tes­sin un pla espe­cial per al recinte de les caser­nes, i per conèixer bé el ter­reny, tots tres van assis­tir al con­cert que Víctor Manuel i Ana Belén hi van ofe­rir el 20 de setem­bre. Els arqui­tec­tes van con­cloure que era un espai idoni per con­ti­nuar fent-hi con­certs i altres acti­vi­tats lúdiques i cul­tu­rals. El 23 de setem­bre, hi van can­tar Moce­da­des i el can­tant cec Serafín, per inau­gu­rar els nous locals de l’ONCE. Per Fires del 1988 també es van pro­gra­mar diver­sos con­certs a les Caser­nes, en una gran carpa i amb entra­des que ana­ven de les 500 a les 800 pes­se­tes: Sini­es­tro Total (29 d’octu­bre), La Fron­tera (31 d’octu­bre) i Los Tore­ros Muer­tos (4 de novem­bre).

El 1989 es va anun­ciar un con­cert del músic de reg­gae Eddy Grant a les caser­nes. Final­ment es va sus­pen­dre i va ser subs­tituït per la banda nord-ame­ri­cana de funk Kool & The Gang (1 de juliol), que tres dècades després actuarà al Fes­ti­val Cas­tell de Pera­lada, el 15 d’agost vinent. El 20 de juny Loqui­llo y Los Tro­glo­di­tas va tor­nar a les caser­nes i va reu­nir entre 15.000 i 20.000 per­so­nes en un con­cert gratuït orga­nit­zat per Ràdio Girona, amb Sopa de Cabra obrint la nit amb les cançons del seu pri­mer disc, edi­tat aquell any. Aquell con­cert ja va posar en evidència les limi­ta­ci­ons de les caser­nes per aco­llir espec­ta­cles d’aquesta mag­ni­tud, però no tant com l’actu­ació que Mecano hi va ofe­rir el 7 de juliol del 1989 (con­ti­nuarà).