L’aplec del cinquantenari

L’aplec de sar­da­nes de Llo­ret que es va cele­brar diu­menge –dedi­cat al com­po­si­tor Mar­cel Sabaté– té el número 50 de pro­ta­go­nista. L’ante­rior, de fet, cor­res­po­nia a la cin­quan­tena edició, però els cin­quanta anys del pri­mer aplec no s’han cele­brat fins enguany. D’altra banda, com que el pri­mer és l’únic que es va cele­brar a Sant Pere del Bosc (1968), en fa ara cin­quanta que té lloc al paratge de Santa Cris­tina. La natu­ra­lesa, però, no va voler saber res de cele­bra­ci­ons i, de bon matí, ja va començar a regar el ter­ri­tori amb pluja sufi­ci­ent per haver de tras­lla­dar tot el mun­tatge al pavelló d’esports. Un cop allà, l’aigua es va donar pràcti­ca­ment per aco­mi­a­dada i el sol va pre­si­dir la resta del dia. Iro­nies del destí. Al llarg d’aquests cin­quanta anys (51 aplecs), han pas­sat a la història per la presència de la pluja els del 1971 –just l’any que Llo­ret era la Ciu­tat Pubi­lla–, el 1972, el 1991, el 1992, el 1993 i ara, el 2018. Va crear aquesta mani­fes­tació sar­da­nista un grup de jovent –avui tots avis– que, amb el temps, van esde­ve­nir els Amics de la Sar­dana i que van fer mol­tes més acti­vi­tats –con­cur­sos musi­cals, con­cur­sos de colles, audi­ci­ons en dife­rents tem­po­ra­des, expo­si­ci­ons–, mol­tes de les quals encara sub­sis­tei­xen mal­grat que l’enti­tat s’ha anat diluint. Queda, en aquest moment, un pal de paller en la per­sona de Jordi Rocas Palau i, per això, enguany, l’Ajun­ta­ment li ha con­ce­dit el guardó Sa Gavina per la feina feta en el camp de la cul­tura popu­lar. També es va afe­gir a l’home­natge el com­po­si­tor Jaume Cris­tau, que en aquest aplec estre­nava la sar­dana Atza­va­res i gavi­nes, dedi­cada a Llo­ret, i que va com­parèixer amb una altra sar­dana a la mà titu­lada Enro­cat a Llo­ret per obse­quiar en Jordi Rocas. Enro­car, refe­rit a l’ham, en el llen­guatge pes­ca­dor, vol dir que­dar engan­xat en una roca sub­mer­gida. En Rocas, i aquí juguem amb el cognom, porta anys fidel al país i, per tant, ben enro­cat entre nosal­tres. Al llarg d’aquest temps han pas­sat per l’Aplec de Llo­ret 17 cobles dife­rents. La Ciu­tat de Girona és la que hi ha actuat més: 43 vega­des. Després, l’han seguit La Prin­ci­pal de Llo­bre­gat, 32 vega­des; La Prin­ci­pal de la Bis­bal, 24, i La Flama de Far­ners, 23. I d’altres. Trenta-set aplecs han gau­dit de qua­tre cobles i catorze, la mei­tat, de tres. Els ris­cos, els neguits, els pro­ble­mes finan­cers últi­ma­ment han des­a­pa­re­gut mercès a l’Ajun­ta­ment, que n’ha assu­mit el patro­cini i fins i tot ajuda en l’orga­nit­zació i mun­tatge amb els seus fun­ci­o­na­ris, sobre­tot amb en Josep Dele­mus al davant. Que duri!