Opinió

Full de ruta

Contra els GDR

El més llastimós dels autoanomenats GDR és la poca cultura democràtica que exhibeixen i la pretesa superioritat moral que gasten

Un dels efec­tes col·late­rals més indig­nants ori­gi­nats per la cerca i cap­tura con­tra l’inde­pen­den­tisme con­sis­teix en la mania aquesta de des­pen­jar els llaços grocs que recla­men la lli­ber­tat dels pre­sos. Posi­ci­o­nar-se con­tra la lli­ber­tat d’algú, al marge del pre­sumpte delicte que se li vul­gui impu­tar, ja et situa per sota d’un nivell d’huma­ni­tat que con­vin­dria pre­ser­var abans que el món acabi de petar. És la mateixa manca d’huma­ni­tat d’aque­lla mena de gent que pri­mer aplau­deix la cru­el­tat de les pre­sons pre­ven­ti­ves i al final jus­ti­fi­ca­ria per acla­mació la ins­tau­ració de la pena de mort. Fins que li toca el rebre a algú que els és pro­per, és clar, ales­ho­res sí que des­co­brei­xen les vir­tuts de la com­passió. Però el més llas­timós dels auto­a­no­me­nats GDR (Grups de Defensa i Resistència) és la poca cul­tura democràtica que exhi­bei­xen i la pre­tesa supe­ri­o­ri­tat moral que gas­ten. Des­pen­jar els símbols de pro­testa dels altres és un exer­cici propi de les soci­e­tats tota­litàries. Si vols, penja els teus, però no facis malbé els de ningú. I, sobre­tot, no siguis brut, que per a alguna cosa hi ha pape­re­res.

Encara més ridícul és sen­tir-los com miren de jus­ti­fi­car-se dient que no és tole­ra­ble pen­jar llaços al mobi­li­ari urbà perquè el mobi­li­ari urbà és de tots. La con­questa de les lli­ber­tats democràtiques, sem­pre i per­tot arreu, va pre­ce­dida de les pro­tes­tes al car­rer. L’adhe­siu sub­ver­siu, per exem­ple, va ser l’arma més eficaç durant la Tran­sició, ho hau­rien de saber ells, que la tro­ben tan modèlica. A més, voler limi­tar les expres­si­ons d’incon­for­misme al balcó de casa és com­par­tir la màxima de Franco: faci com jo, no es fiqui en política. Un país lliure d’este­la­des i de llaços grocs, pro­me­ten, tot sovint ama­gats sota l’ano­ni­mat ver­gonyós dels pas­sa­mun­ta­nyes. Aquest és el país que som­nien: un país enca­de­nat als into­le­rants. De gent ama­gada a casa, engar­jo­lada rere els bal­cons. Amb el mobi­li­ari urbà into­ca­ble i els drets civils rebre­gats.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia