Falten grans empreses

A Cata­lu­nya no hi ha grans empre­ses pro­pi­e­tat de cata­lans. El que tenim és un eixam de peti­tes i mit­ja­nes empre­ses i algu­nes grans empre­ses que són de mul­ti­na­ci­o­nals estran­ge­res, com la Seat, o pro­pi­e­tat de l’Estat, com la Renfe, o soci­e­tats pri­va­des espa­nyo­les com el San­tan­der i el BBVA.

Les dues grans empre­ses cata­la­nes són Cai­xa­Bank i el Banc Saba­dell, tot i que gràcies al pre­si­dent Rajoy tenen ara la seu social a València i Ala­cant, res­pec­ti­va­ment. No deixa de ser gro­tesc el canvi, tot i que els ser­veis cen­trals es man­te­nen i es man­tin­dran sem­pre, així com el domi­cili fis­cal, perquè les inver­si­ons fetes són massa grans i el tras­llat del per­so­nal cre­a­ria molts pro­ble­mes. La Caixa no pot obli­dar la seva cata­la­ni­tat, subrat­llada des del moment en què va néixer, i el Saba­dell no pot tras­lla­dar la ciu­tat del Vallès al País Valencià. Per cert, que vaig lle­gir que hi havia entrat com a acci­o­nista el Fons de Pen­si­ons noruec, un dels més grans i més seri­o­sos del món. La seva entrada pot voler dir dues coses: que compta amb una recu­pe­ració del valor de l’acció, afec­tada per un afer britànic i un de pro­ce­dent d’una caixa absor­bida; però també podria ser –s’han revi­fat els rumors– per una pos­si­ble absorció per un banc més gran, i el fons noruec pren posi­ci­ons per apro­fi­tar el canvi que faria el banc absor­bent, que és sem­pre supe­rior a la cotit­zació en borsa. Espero que no i que el rumor no es con­firmi.

El decret del 6 d’octu­bre del 2017 –fixin-se en la data, si us plau– va donar les màximes faci­li­tats a les empre­ses per can­viar el seu domi­cili social. A més, l’admi­nis­tració cen­tral i alguns bur­ge­sos cata­lans van reti­rar milers de mili­ons d’euros del bancs cata­lans, cor­res­po­nents a comp­tes públics i pri­vats. Els milers de mili­ons d’euros van ser retor­nats tan aviat com es va fer el canvi de la seu social. El decret jus­ti­fica el canvi com “una norma mani­fi­es­ta­mente dina­mi­za­dora de la acti­vi­dad empre­sa­rial”. O sigui, que València i Ala­cant són dues ciu­tats mani­fes­ta­ment més dina­mit­za­do­res que Bar­ce­lona i Saba­dell. Aquest decret fa pen­sar que estem o estàvem en la Tur­quia d’Erdo­gan o en la Rússia de Putin. Una ver­go­nya, en una paraula.

L’eco­no­mia d’un estat inde­pen­dent, inte­grat a la Unió Euro­pea, i del gruix de l’eco­no­mia cata­lana hau­ria de tenir dues, tres o qua­tre grans empre­ses, per anar bé. Dar­re­ra­ment, he vist a TV3 alguns epi­so­dis d’Ori­gen Cata­lu­nya, en què es trac­tava de tòfones, cava, seitó de l’Escala i oli de Siu­rana. Podrien haver triat pro­duc­tes més avor­rits però que com­pe­tei­xen posi­ti­va­ment amb altres de fàbri­ques estran­ge­res i que fac­tu­ren mili­ons d’euros, molt per sobre dels milers d’euros de les tòfones i com­pa­nyia –cava i vi al marge.

Les grans empre­ses cata­la­nes dona­rien més vida a la borsa, atrau­rien inver­si­ons de fora de Cata­lu­nya i d’Espa­nya, tin­drien una visió econòmica molt apro­xi­mada de la con­jun­tura, serien una ambai­xada cata­lana, com ho era Nokia de Finlàndia, cre­a­rien uns quants milers de llocs de tre­ball, incre­men­ta­rien la inno­vació tec­nològica i, si l’empresa estava en bones mans, tin­drien un poder polític que dona­ria un pes a Cata­lu­nya que encara no tenim i que ens fa molta falta. Però la nos­tra bur­ge­sia en té prou amb el seu capi­tal, no té altres ambi­ci­ons que viure bé, pot­ser sur­ten a mani­fes­tar-se l’11 de setem­bre, però també pot­ser pas­sen els seus estal­vis a una ofi­cina de Cai­xa­Bank o Saba­dell, fora de Cata­lu­nya. Una part de la bur­ge­sia cata­lana pas­sarà una tem­po­rada al pur­ga­tori.