Comprant xenofòbia

Setze dels encara Vint-i-vuit països de la Unió Euro­pea es van reu­nir el cap de set­mana per pre­pa­rar el Con­sell Euro­peu de dijous i diven­dres que ha d’abor­dar la crisi migratòria. Hi havia, per exem­ple, Giu­seppe Conte, el pri­mer minis­tre italià mari­o­neta del xenòfob ultra­dretà Mat­teo Sal­vini; Pedro Sánchez, para­cai­gu­dista de la política euro­pea, efec­tista devot de la pirotècnia i encan­tat de fer-se fotos, sigui al cos­tat d’Angela Merkel, sigui cor­rent per La Mon­cloa; o Ale­xis Tsi­pras, el pri­mer minis­tre grec per a qui els resul­tats dels referèndums es mul­ti­pli­quen per zero. És a dir, els diri­gents de tres dels prin­ci­pals països recep­tors d’immi­gració. En canvi, no hi eren els del bloc de Vise­grad, com ara Polònia, que ha fusi­o­nat els poders exe­cu­tiu i judi­cial, o l’Hon­gria de Vik­tor Orbán, de xenòfob en amunt.

Europa, que s’ha dedi­cat a aixe­car bar­re­res inter­nes, a retor­nar refu­gi­ats a Tur­quia i a dei­xar morir la gent al mar, debat ara seri­o­sa­ment la idea de crear el que ano­mena pla­ta­for­mes de desem­bar­ca­ment i selecció de deman­dants d’asil o cen­tres per clas­si­fi­car, iden­ti­fi­car i dis­tri­buir migrants, eufe­mis­mes de camps de con­cen­tració –d’això, Europa en sap un niu–. El debat no és pas si crear-los o no crear-los, sinó si s’aixe­quen dins de la UE o s’exter­na­lit­zen en països de pas, o les dues coses. La idea que un club que no ha sabut garan­tir els drets humans a l’inte­rior de les seves fron­te­res pre­ten­gui impo­sar-los a l’exte­rior és d’una ingenuïtat per­versa en aquest con­ti­nent hipòcrita. Per això s’intenta maqui­llar l’ocurrència invo­lu­crant-hi l’Alt Comis­si­o­nat de les Naci­ons Uni­des per als Refu­gi­ats (Acnur) o l’Orga­nit­zació Inter­na­ci­o­nal per a les Migra­ci­ons.

Clas­si­fi­car és un terme que no s’hau­ria d’apli­car a les per­so­nes, però els cen­tres d’inter­na­ment es dedi­ca­ran a això: a uns els xuta­ran de tor­nada i a altres els envi­a­ran a països amb qui hi hagi acords bila­te­rals, donada la inca­pa­ci­tat d’esta­blir polítiques comu­nitàries en aquest àmbit. Volen triar entre els mal ano­me­nats migrants econòmics i aquells que neces­si­ten pro­tecció inter­na­ci­o­nal, com si impor­tes­sin gaire les diferències després d’haver cai­gut en mans de màfies i d’haver-se jugat la vida al mar.

La solució dels camps de refu­gi­ats la va plan­te­jar fa temps l’hon­garès Vik­tor Orbán: Europa com­pra les idees de la xenofòbia en matèria d’immi­gració.