Un problema molt real

Una de les reco­ma­na­ci­ons més repe­ti­des i segu­ra­ment més fei­xu­gues dels dar­rers anys és aque­lla que diu que el govern català i els par­tits inde­pen­den­tis­tes “s’hau­rien de pre­o­cu­par dels pro­ble­mes reals” dels cata­lans. La sentència, no cal dir-ho, no reco­neix cap gestió als exe­cu­tius sobi­ra­nis­tes i obvia inten­ci­o­na­da­ment que apos per un país nou implica fer una reflexió, que es vol col·lec­tiva, sobre tot allò que no fun­ci­ona o que podria millo­rar del dia a dia dels ciu­ta­dans. La des­gas­tada frase ha estat el sal­va­vi­des on aga­far-se de les ano­me­na­des for­ces cons­ti­tu­ci­o­na­lis­tes i, junt amb la Carta Magna, l’excusa per­fecta per no abor­dar la situ­ació a Cata­lu­nya. Si no con­si­de­res “real” que més de dos mili­ons de cata­lans vul­guin un estat i que el 80% demani un referèndum, per què t’hau­ries de moles­tar a donar cap res­posta?

Ento­nava ahir l’enfa­dosa can­ta­re­lla el minis­tre espa­nyol d’Exte­ri­ors. Josep Bor­rell afir­mava que els governs tenen l’obli­gació de bus­car solució als “pro­ble­mes reals” i, en una tonada del tot cone­guda, insis­tia que el dret inter­na­ci­o­nal no empara el dret d’auto­de­ter­mi­nació, tret del cas de les colònies. La cançó aca­bava amb una crida del veterà soci­a­lista a no reconèixer “cap supe­ri­o­ri­tat moral” en l’inde­pen­den­tisme. I ho deia ell, que fa uns mesos –quan no era minis­tre ni Pedro Sánchez pre­si­dent– par­lava de “desin­fec­tar Cata­lu­nya” abans de “cosir les feri­des” que, al seu parer, havia pro­vo­cat l’inde­pen­den­tisme. És allò de veure la palla en els ulls dels altres i no la biga en els teus.

No és casu­a­li­tat que Sánchez elegís a Bor­rell, un per­fil que podria encai­xar per­fec­ta­ment a Ciu­ta­dans, per a Exte­ri­ors. El soci­a­lista valo­rava ahir que s’hagi obert una via de diàleg entre el pre­si­dents espa­nyol i el català després de molts mesos sense inter­lo­cució ins­ti­tu­ci­o­nal. Ben­vin­guda sigui. Però el veri­ta­ble pas enda­vant seria que aquesta, més enllà de fotos ama­bles, ser­veixi per tro­bar sor­tida a la situ­ació que es viu a Cata­lu­nya i que, mal­grat el que digui Bor­rell, és un pro­blema molt real.