Els taurons no saben perdre

Vox, el Par­tido Popu­lar i Ciu­da­da­nos, exi­gint elec­ci­ons gene­rals, han començat la com­pe­tició per atraure votants. Res millor que llançar fla­mes con­tra el govern del PSOE i car­re­gar-li totes les res­pon­sa­bi­li­tats dels errors i la dei­xa­desa de la gestió del mateix govern de Mari­ano Rajoy i el PP. També és bo per a la dreta espa­nyola denun­ciar les rela­ci­ons entre la Cata­lu­nya que vol l’auto­de­ter­mi­nació i el govern espa­nyol, ja que no volen de cap manera accep­tar que es pro­du­eixi el diàleg amb els que ells con­si­de­ren “col­pis­tes i tota­li­ta­ris”.

Els tau­rons del PP es volen els pro­pi­e­ta­ris de la política i no han tri­gat gens a pre­sen­tar la seva recepta reac­cionària: nous delic­tes de sedició impròpia i orga­nit­zació d’un referèndum il·legal, limi­tar el dret a escons dels par­tits naci­o­na­lis­tes, seguir par­lant de l’arti­cle 155 de la Cons­ti­tució i també pri­o­rit­zar la llista més votada a l’hora de fer govern. No reco­nei­xen la victòria democràtica del naci­o­na­lisme català en les pas­sa­des elec­ci­ons del 21 de desem­bre. Apli­cant el 155 amb el suport de Ciu­da­da­nos i del PSOE, es van obli­dar d’il·lega­lit­zar els par­tits inde­pen­den­tis­tes.

Això de la lli­ber­tat i de la sobi­ra­nia de la soci­e­tat queda actu­al­ment esta­blert con­tra els interes­sos del PP, Vox i Ciu­da­da­nos, perquè aques­tes orga­nit­za­ci­ons mino­ritàries estan dis­po­sa­des a no res­pec­tar els drets i els interes­sos de la resta, que són la majo­ria. No se sap quants demo­cra­ta­cris­ti­ans i libe­rals en for­men part, però cada dia es veuen menys demòcra­tes a les seves files.

PP i Ciu­da­da­nos, amb la intran­sigència carac­terística del sec­tor polític que se sent ferit per la moció de cen­sura que els va apar­tar del poder, han ini­ciat una línia dita d’ariet de des­gast del govern, que s’allu­nya de l’obli­gació política i par­la­mentària de pro­po­sar mesu­res accep­ta­bles per al benes­tar gene­ral i el desen­vo­lu­pa­ment de les lli­ber­tats i la democràcia.

El Par­tido Popu­lar, Vox i Ciu­da­da­nos no cre­uen en les vir­tuts del repu­bli­ca­nisme, però sí que volen fer seu el mar i la terra dels Països Cata­lans, actuar com una metròpoli mono­po­lista de la llei i dels cos­tums, la llen­gua i l’edu­cació. La idea d’espa­nyo­lit­zar Cata­lu­nya segueix essent viva.

La lli­ber­tat política, obli­den aques­tes for­ma­ci­ons, té més relació amb els ciu­ta­dans que amb qual­se­vol cons­ti­tució, ja que fer una cons­ti­tució lliure i una ciu­ta­da­nia sota el domini de fet de l’Estat, una ciu­ta­da­nia de dret no lliure, amb unes lleis fona­men­tals que no garan­tei­xen la segu­re­tat pública, és tant com des­truir la moral política, les vir­tuts exi­gi­bles i sus­pen­dre l’ús de la lli­ber­tat per fer república a Cata­lu­nya.

Les lleis de l’actual monar­quia espa­nyola per­me­ten la cru­el­tat en la seva apli­cació a la dis­sidència política, retro­ce­dint els polítics con­ser­va­dors a la recu­pe­ració dels antics delic­tes con­tra els demòcra­tes, sense cap con­si­de­ració de les cir­cumstàncies soci­als ni de l’evo­lució política.

Les lleis han de guar­dar relació amb els prin­ci­pis de cada govern, diria Mon­tes­quieu, i aquest, mos­trar un autèntic amor pel bon govern i el bé comú, en lloc de sepa­rar els ciu­ta­dans entre “gen­tes de bien” i els que, per defen­sar els seus drets democràtics i en aquest cas el dret de Cata­lu­nya a reco­brar la seva inde­pendència, no tenen dret a la pros­pe­ri­tat política. Els tau­rons queda clar que mai ata­quen tau­rons.