Unitat

Vaig assis­tir a la con­cen­tració davant de l’ajun­ta­ment per recla­mar la lli­ber­tat de Jordi Cui­xart i Jordi Sànchez el dia que feia un any just que havien entrat a la presó. La dona de Cui­xart, Txell Bonet, diu que no li agrada que en diguem els Jor­dis perquè sem­bla que par­lem dels ger­mans Dal­ton. Hi estic d’acord: Jordi Cui­xart i Jordi Sànchez, cada un indi­vi­du­a­lit­zat però a la vegada l’un i l’altre units en la mateixa lluita i en la mateixa lamen­ta­ble situ­ació car­cerària. La con­cen­tració va anar més enllà, és clar: hi ha més gent a la presó, n’hi ha a l’exili, n’hi ha molta d’encau­sada i tenim pen­dent la con­se­cució de la inde­pendència. Els orga­nit­za­dors hi havien con­vi­dat els pares de Jordi Sànchez, menuts com ell. La seva jove assis­tia a la mateixa hora a una altra mani­fes­tació. Són, amb els fills i nets, les altres vícti­mes de la injustícia que hau­ria de fer caure la cara de ver­go­nya a l’Estat sen­cer, si con­si­de­rem que el sis­tema judi­cial és part fona­men­tal d’un estat. Ja s’ho tro­barà, tard o d’hora. Si “nosal­tres” hem comès errors, “ells” els mul­ti­pli­quen fins i tot quan sem­bla que l’encer­ten. Pablo Igle­sias, ara soci del pre­si­dent Pedro Sánchez, ha anun­ciat que visi­tarà Oriol Jun­que­ras a la presó per convèncer-lo de les bon­dats dels comp­tes de l’Estat i sol·lici­tar-li la votació a favor. Aques­tes coses, que en aquest cas implica que Igle­sias és un inter­me­di­ari inter­lo­cu­tor de Pedro Sánchez, si es fan no es diuen. O pot­ser les diuen per inci­dir en la divisió dels par­tits inde­pen­den­tis­tes. No consta que hi hagi una visita equi­va­lent a Water­loo.

Els con­cen­trats van fer cri­des a la “uni­tat” de les for­ces inde­pen­den­tis­tes. Em vaig acos­tar a un amic de qui conec el peu polític que calça: “Per què aplau­dei­xes, si en aca­bat et dedi­caràs a cri­ti­car la facció inde­pen­den­tista que con­si­de­res contrària?” No m’ho va negar. Com que la “uni­tat” no sem­bla pos­si­ble, ni ara ni en temps pretèrits ni en el futur, pot­ser que deixéssim d’enca­par­rar-nos-hi i que ens dedi­quem a treure pro­fit de la desunió, si l’objec­tiu final és el mateix. Els “uni­o­nis­tes” tam­poc estan units, a pesar de la marca, i bé que fan via. La innocència de Jordi Sànchez i Jordi Cui­xart és tan evi­dent que podria ser que la sentència els fos abso­lutòria. La “mag­na­ni­mi­tat” ser­vi­ria als jut­ges i a l’Estat per fer més jus­ti­fi­ca­ble la duresa con­tra els altres pre­sos “més polítics”. Se les pen­sen totes. O soc jo que en aquest any m’he embru­tit de pen­sa­ment per causa seva.

Saludo un senyor que conec. És un dels fun­da­dors de les esco­les Bres­sola de la Cata­lu­nya del Nord. Ara viu a la meva ciu­tat. Li dic: vostè serà per a mi sem­pre aquell que em va donar la pape­reta de votació al col·legi elec­to­ral, el pri­mer d’octu­bre. S’hi podia votar sí, no o en blanc.