De Manresa a Nou Barris

“Més lluny, sem­pre molt més lluny, més lluny del demà que ara ja s’acosta”, i etc., etc., però a veure si ens hi acos­tem d’una refo­tuda vegada, no? Això va ser dis­sabte, a Man­resa, a la pre­sen­tació de la Crida. El pavelló del Con­gost i la carpa com­ple­mentària, plens com un ou. Cues llarguíssi­mes sota la pluja per acce­dir a les ins­tal·laci­ons. Ni una queixa, cap empenta, cap bala­dreig. A dins, l’inde­pen­den­tisme més cívic canta les cançons habi­tu­als i exi­geix (o només suplica?) uni­tat, uni­tat, uni­tat. Cançons, car­tells i inter­ven­ci­ons en català, fins i tot la salu­tació del gironí Ramon Cota­relo, que ha après la llen­gua en un temps rècord. Obser­ves el cap­te­ni­ment del públic i no pots dei­xar de pen­sar: quin país, quin pai­satge, quin pai­sa­natge! (senyors hereus d’Una­muno, per a recla­ma­ci­ons tenen les car­tes al direc­tor). Qui podria fer esca­ra­falls a una república que tingués una ciu­ta­da­nia com aquesta? Sen­ti­men­tal­ment medi­terrània, dis­ci­pli­na­da­ment nòrdica. “Yo soy culéeeeee! Me gusta el Barça por su cali­da­a­a­aad...!” Això és l’endemà a Nou Bar­ris. Par­tit Barça-Madrid en un bar de Ver­dum, amb un nom català que a dins ningú no sap què vol dir. Ple com un ou, també. Beuar­res amb la samar­reta blau­grana que can­ten i can­ten (o més ben dit: voci­fe­ren). A les parets, molts car­tells. N’hi ha un que diu: “En esta casa deci­mos ’por favor’, ’gra­cias’, ’lo siento’”. Pinta bé, però de mica en mica el pai­sa­natge es des­corda. Enge­guen uns crits que espar­ve­ren i uns cops de pal­mell com­pas­sats sobre la taula que ho fan tron­to­llar tot. “Cuando yo era pequeñito­ooo / me cagaba en un bar­riiiiil / y ahora que soy mayor­ci­to­ooo / me cago en el Real Madridíííí.” Retrans­missió en cas­tellà. I també el car­tell que per un euro pots com­prar un número de la rifa post­par­tit. I els menús de la paret. I els acu­dits. I les peti­ci­ons de més i més “bote­lli­nes”. Aquí el Barça és el Barsa, i Flo­ren­tino, “un chulo que se ha car­gao la selección española”. Cas­tor, de quin Cas­tor els par­les? És quan recor­des que tots els pobles de les comar­ques giro­ni­nes caben en aquest barri, i que tots els d’Osona caben en el barri del cos­tat. O sigui, que de nou bar­ris, ens en que­den set per omplir, àrea metro­po­li­tana a part... I con­sul­tes el pro­ces­sa­dor de text per saber quants caràcters et que­den per aca­bar l’arti­cle, i per sort ja no te’n que­den. I et dis­cul­pes davant del lec­tor per no poder treure con­clu­si­ons...